09/11/2021

El camp de Les Corts, amb més de 25.000 localitats, representava un 94% de l'actiu del FC Barcelona. | FCB.

El tancament forçat del FC Barcelona de 1925, «gangrena que invade este rincón de solar patrio»

per Tomàs Fernández de Sevilla Mansanet

Una banda musical de la Royal Navy va interpretar l'himne d'Espanya, desembocant en una rotunda esbroncada | El club va ser fortament sancionat sota la llei de delictes contra la unitat de la pàtria | Hans Gamper va ser humiliat, escarnit i convidat a abandonar Espanya

22/10/2021

Fotografia de 1920 en què es volia il·lustrar les pràctiques Montessori a la Casa de Maternitat. | Quaderns d'Estudi, núm. 39 / Biblioteca Rosa Sensat.

Màrqueting visual en la difusió de l'Escola Nova a Catalunya

per Bernat Sureda Garcia

A la Catalunya de principis del segle XX les imatges es posen al servei de dos projectes polítics que conflueixen: el regeneracionisme noucentista del catalanisme conservador i la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'esdevenir referència de la modernitat

05/09/2021

El setge de Barcelona: en primer pla, un hospital de campanya i un grup d’enginyers i geògrafs francesos. Els sapadors borbònics avancen les trinxeres, assetjats per les sortides dels defensors però amb el suport de la cavalleria borbònica. Al fons, el port, la ciutat i Montjuïc. | Jacques Rigaud

Avançament editorial: «La desfeta. 11 de setembre de 1714»

per Agustí Alcoberro

Reproducció de les primeres pàgines del capítol "Nit" | El llibre es presentarà el dijous dia 9 a Girona a la Llibreria 22 amb Lluís Llach, i el dimarts 14 a Barcelona a la Llibreria Ona amb Antoni Tortajada

12/05/2021

L'autora de 'Solitud', Caterina Albert, l'any 1944. | Club Editor.

La primera acadèmica catalana: Caterina Albert (1869‑1966)

per Ramon Pinyol

La Real Academia Española de la Lengua o l'Académie Française trigaren encara dècades a incorporar personatges femenins | El 1946 va poder publicar 'Mosaic III', primer llibre en català publicat legalment durant el franquisme | 'Solitud' és un veritable clàssic universal

29/03/2021

La catedràtica emèrita d'Història María-Milagros Rivera Garretas. | Casa de América/Flickr.

María‑Milagros Rivera Garretas: «La Universitat neix a finals del segle XI en contra de les dones»

per Marta Rovira Martínez

"La modernitat està marcada per una revolució contra les dones i contra el coneixement femení", sosté la historiadora | "La fi del patriarcat encara no ha arribat al coneixement universitari", assevera

09/03/2021

La catedràtica emèrita de la UAB especialitzada en Arqueologia Romana Isabel Rodà, a casa seva. | Marta Rovira.

Isabel Rodà: «El món romà és tan modern que fa feredat»

per Marta Rovira Martínez

La catedràtica emèrita d'Arqueologia reivindica Roma com "el primer món globalitzat" | "Sembla que allò que no ha començat a l'any 2000 no existeix", es lamenta | Critica que les diverses institucions implicades no s'hagin posat d'acord per valortizar el passat romà de Tarragona

09/02/2021

La historiadora Queralt Solé, en un acte a Granollers en motiu del 80è. aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys. | T.Torrillas/Ajuntament de Granollers.

Queralt Solé: «Hi ha por d'afrontar la presència de la guerra i del franquisme en els nostres dies»

per Marta Rovira Martínez

Sosté que "caldria donar més visibilitat" a les ferides existents a Barcelona: "La guerra va a ser absolutament present a la ciutat" | Defensa: "La història ha d'arribar a la societat, malgrat que això et comporta molta més feina, més enllà dels articles científics, llibres i grups d'investigació"

01/02/2021

La doctora en Economia Enriqueta Camps. | Edgar Minguillón.

Enriqueta Camps: «Fins que les mares no s'eduquen, la fecunditat no disminueix»

per Marta Rovira Martínez

"Si el conjunt de la població no està educada, el creixement econòmic és inferior", ressalta l'experta en història econòmica laboral i de gènere | "Per arribar a càrrecs de responsabilitat, les dones o tenen un marit, o un tracte molt apadrinat per part d'un home influent", sosté

05/11/2020

Els comissionats de les quatre diputacions catalanes per tractar la creació de la Mancomunitat de Catalunya reunits al Palau de la Generalitat el juliol de 1911. | La Ilustració Catalana, núm. 424, 23/07/1911.

Qui eren els diputats de la Mancomunitat?

per Enric Pujol i Josep Santesmases

Gairebé la meitat dels més de 200 representants havien estudiat Dret | El 32% eren terratinents | 41 polítics van quedar afectats per la Guerra Civil en els grau de mort, exili i presó

05/06/2020

Un test ràpid de Coronavirus a partir d'una mostra de sang. | Albert Alemany.

Els falsos positius: «He donat positiu de CoViD‑19, m'haig de preocupar?»

per El Pati Descobert

Un programa en què parlem de ciència política. Repassem investigacions acadèmiques, xerrem dels reptes de la disciplina i conversem amb els protagonistes. Amb la dosi justa de rigor | Conduït per Marc Sanjaume, Toni Rodon i Marc Guinjoan

08/05/2020

Barcelona al 'Civitates Orbis Terrarum' (1575). La imatge està captada des de Montjuïc.

La pesta de Barcelona de 1651, en primera persona

per Miquel Parets i Alaver

Avançament editorial d'alguns fragments del dietari que descriu a la perfecció què va passar a la capital catalana durant l'epidèmia que va matar 30.000 barcelonins | Qualsevol comparació amb el moment actual podria ser perfectament factible

01/05/2020

El mariscal Joffre i Albert I, rei dels Belgues, la tardor de 1914. | Wikimedia Commons.

Cent anys del mariscal Joffre a Barcelona, vistos per l'espanyolisme separador

per Josep Pich

El discurs anticatalanista de l'època ni tan sols es plantejà que un mariscal nascut a la Catalunya francesa no tenia cap motiu per a no utilitzar la seva llengua materna a la Catalunya que forma part d'Espanya

02/04/2020

Amb la pesta fora de control, les autoritats van decidir celebrar una processó que encara va empitjorar més la situació. | Casa del Manzoni

La pesta de Milà de 1630. Després de la tragèdia... torna l'alegria?

per Agustí Alcoberro

L'epidèmia va matar uns 60.000 milanesos d'un total de 130.000 | A Barcelona va causar 15.000 morts d'un total de 35.000

02/04/2020

Portadores de la Creu Roja als EUA, on s'estima que podria haver començat la grip de 1918. | Wikimedia Commons.

La grip de 1918, la pitjor pandèmia del segle XX

per Albert Balcells

Uns 6.000 barcelonins van morir a causa de la grip; la xifra de morts per bombardeig aeri a la capital catalana durant la Guerra Civil va ser de 2.500

04/03/2020

Les dones han de demostrar amb més força que els homes que han arribat a l'Acadèmia pels seus propis mèrits. | TWU/Flickr.

El biaix de gènere a la Universitat, una realitat incòmoda

per Ana M. González Ramos

La descompensació home-dona també està present a les diferents categories laborals a la Universitat: elles es troben majoritàriament a les etapes inicial i mitjanes, però no a les categories superiors | Per cada dona catedràtica hi ha quatre homes

24/02/2020

L'historiador i president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, durant el debat. | Àlvar Andrés

Un Estat sense nació? Una reflexió des de la Història

per Agustí Alcoberro

Cal replantejar algunes de les idees-força que han caracteritzat el moviment independentista d'ençà de 2010 | No és cert que la ciutadania funcioni seguint els models racionalistes de l''homo economicus'

04/12/2019

Josep Puig i Cadafalch, militant de la Lliga Regionalista i segon president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-23). | Pau Audouard/Wikipedia

President català, president sediciós: 100 anys de l'acusació contra Puig i Cadafalch

per Oriol Dueñas Iturbe

El president de la Mancomunitat, conjuntament amb Francesc Cambó i Joan Ventosa i Calvell, van ser denunciats el 1919 al Tribunal Suprem de rebel·lió, d'haver compromès la pau i independència de l'Estat espanyol, de desordre públic i de sedició

16/10/2019

El 123è. president de la Generalitat, Lluís Companys, empresonat arran dels esdeveniments del 6 d'octubre de 1934. | BNE / Hemeroteca

Les lliçons del 6 d'octubre

per Pere Bosch i Cuenca

Des de l'endemà mateix de la revolta del 6 d'octubre del 1934, la dreta espanyola es va dedicar a manipular aquell episodi: un dels missatges més recurrents va ser la idea que el mòbil de Companys era 'separatista'

27/09/2019

La Seu Vella, el principal monument de Lleida. | Hermínia Sirvent/La Paeria-Ajuntament de Lleida

Lleida: cultura i poder al Ponent català

per Quintí Casals

Lleida, el gran poble de Ponent, es vertebra encara, assolida la democràcia i en silenci, al voltant dels seus 'petits cacics' locals i l'acceptació social de les seves decisions

04/09/2019

Míting del PSUC el 1980, amb Gutiérrez Díaz i Marcelino Camacho, de CCOO. | Josep Maria Montaner

Ja no en queda res? La defunció administrativa de l'històric comunisme català

per Josep Puigsech Farràs

La defunció i desaparició d'ICV ha suposat quelcom més que un simple acte administratiu | Ha estat també el punt i final d'un projecte que ha marcat la la història de la Catalunya del segle XX i inicis de l'actual segle

28/08/2019

Conferència de la historiadora Eva Serra al Consell de Cent el 2015 amb motiu de la Diada. | Ajuntament de Barcelona

Eva Serra i la historiografia catalana: l'Estat català modern a la vetlla de la seva dissolució

per Agustí Alcoberro

"El relat històric d'Eva Serra qüestionava, per essencialment fals i trampós, el discurs que contraposava la memòria de 1714 a la memòria de 1936 i 1939: la d'una suposada Catalunya romàntica, anacrònica i conservadora a la Catalunya popular i republicana"

14/08/2019

Eva Serra, durant la conferència institucional al Saló de Cent amb motiu de l'Onze de Setembre de 2015. | Ajuntament de Barcelona

La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica

per Eva Serra

Conferència d'Eva Serra pronunciada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el dia 8 de setembre de 2015 en commemoració de la diada de l'Onze de Setembre

07/08/2019

La historiadora Eva Serra, en una imatge del 2015. | Ajuntament de Barcelona.

Glossa en memòria d'Eva Serra

per Albert Botran

Reproducció de la conferència pronunciada per Albert Botran amb motiu del lliurament a títol pòstum del XXXIV Premi Ferran Soldevila a la historiadora atorgat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana el 12 de juny de 2019

31/07/2019

Recreació de la batalla de Montesquiu de 1714. | Josep M. Costa

La guerra de Successió (1701‑1714) i la pèrdua de les constitucions a Catalunya

per Quintí Casals

Va ser una guerra internacional que va esdevenir definitivament civil, a Espanya, a partir de 1705, quan els representants de la Corona d’Aragó es van alinear amb els austriacistes

26/07/2019

Jornada festiva i lúdica organitzada a Terrassa el 2016 per part de la Fundació Secretariat Gitano. | Cristóbal Castro

Gitanes i gitanos catalans. Les feines tradicionals: bestiar, ferralla i mercat

per Cinta S. Bellmunt

L'estigmatització del poble romaní i la discriminació que històricament ha sofert ha comportat que el conjunt de la societat en tingui una visió negativa

24/07/2019

Un dibuix de la Norma enganxat al prestatge d'una biblioteca. | Adrià Costa

La batussa mediàtica sobre la llengua de la Catalunya independent

per Mireia Martí

Anàlisi del debat a la premsa que, del 2012 ençà, sistemàticament ressorgeix sobre quin hauria de ser l'estatus que hauria de tenir la llengua catalana en el marc hipotètic d'una Catalunya independent

10/07/2019

La Renaixença valenciana (1859‑1911), ni estèril ni fracassada

per Rafael Roca

Es declarà majoritàriament apolítica, donant de si tot el que la societat coetània estava disposada a permetre | Definí una identitat valenciana, però no per oposició a l'espanyola, sinó en harmonia amb ella

27/06/2019

Tots els presidents vius del Parlament i la Generalitat a la manifestació del 10-J a Barcelona. | Adrià Costa.

Com hem arribat fins aquí? El catalanisme, des dels seus orígens a l'actualitat

per Josep Pich

La sentència de 2010 inicià una nova etapa, sense precedents. Fins llavors, austracistes, neoforalistes, federalistes i la major part dels catalanistes volien transformar Espanya

història

Butlletí