Un nou estudi publicat a «Socio-Economic Review» (Oxford Academic) analitza l'impacte de les reformes fiscals regressives a 18 estats des dels anys seixanta

Radiografia de les segregacions de la societat actual, antagonistes de la fraternitat i erosionadores de les bases de la igualtat | Propostes per a una agenda oberta de fraternitat com a dimensió central en els processos de reconstrucció de ciutadania social

L'activitat més comuna és la de veure continguts audiovisuals, navegar per internet i escoltar música | El nivell d'estudis, els ingressos, el lloc de naixement i el lloc de residència marquen diferències de participació cultural

No són vistes com a víctimes, sinó subtilment com a responsables | Pateixen multitud d'agressions i estan més exposades a patir violència, especialment les dones | Són paradoxalment de les més oblidades tot i ser de les més visibles

"Catalunya està molt malament en termes d'abandonament escolar", sentencia | "L'objectiu europeu era arribar a un 10% el 2020; estem al 18%", exposa | Veu clau "la mirada" del professorat envers l'alumnat per determinar qui té èxit i qui fracassa

Cal prendre decisions intentant combinar les incerteses amb les necessitats, tenint en compte les dificultats per establir relacions causa-efecte | Científics i tecnòlegs han de complementar la seva formació amb continguts humanístics

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals

Progressivament s'han anat separant els ingressos de la població i els preus de l'habitatge | Amb la pandèmia s'han incrementat les situacions de vulnerabilitat i els preus han deixat d'augmentar | Cada cop és més habitual destinar més del 40% dels ingressos al pagament del lloguer | El parc social d'habitatge representa només l'1,8%

Els efectes de la institució escolar s'observen en l'aprenentatge, en la sociabilitat, la socialització, la conciliació laboral-familiar i la salut mental | Menys de la meitat de les llars catalanes amb infants entre 3 i 18 anys compta amb un dispositiu per cap

"Viure en societats desiguals, pobres, amb grans taxes d'atur i poca cohesió social té efectes en la felicitat dels individus", sosté | "Catalunya té un fracàs escolar molt gran, però a la vegada té molta gent a la Universitat; està en una situació molt polaritzada", exposa | I avisa: "Hi ha preocupació perquè el percentatge de dones que estudien Economia està disminuint"

Cap altra recessió de la història moderna ha afectament de manera tan directa els més vulnerables de la societat | Les crisis sovint tenen com a conseqüència l'augment de l'àrea d'intervenció estatal | Les transferències econòmiques, per si soles, generen millores en salut, educació i ocupació

El preu de lloguer mitjà augmenta un 44% entre el 2015 i el 2019; els salaris, un 1,4% | Hi ha necessitat d'habitatge assequible que el mercat no resol | La situació és compartida per àmplies capes de la població i no un problema social únicament definit per la pobresa

Si només ens emmirallem en el PIB, es corre el risc d'adoptar solucions contraproduents amb efectes perversos | Quan la recuperació del PIB es basa en salaris baixos, s'agreugen les dificultats per compaginar les hores d'ocupació amb les hores de cura

Compendi d'articles acadèmics sobre un fenomen social que a Catalunya presenta índexs elevats i estructurals | L'administració ha dut a terme polítiques que, més que lluitar per combatre la segregació escolar, han contribuït a potenciar-la

En una mateixa àrea del municipi, d'alta complexitat, s'hi troben tant la major densitat de famílies que porten els fills als centres escolars més propers com les que els traslladen als centres més allunyats

La majoria dels més de 500 enquestats durant el confinament creu que s'hauria de rebaixar la càrrega de treball | Només un 10% demana mantenir l'exigència en l'avaluació

La separació entre allò públic com a 'polític' i allò privat com a 'no polític' és la base de la majoria de discriminacions i violències envers les dones i d'altres col·lectius | Cal incorporar aquesta perspectiva a la gestió de la crisi, crear indicadors i trobar-hi solucions

La pandèmia confirma que som fràgils i això ens fa posar en crisi tota la nostra idea del benestar | "Hem estat socialitzats en uns sistemes socials de previsió i per tal de preservar aquesta seguretat estem disposats a donar-ho tot a qui ens encomana als sistemes de control social absolut"

El món d’abans no tornarà: les nocions de seguretat, llibertat, igualtat, fraternitat, solidaritat o ciutadania ja no responen empíricament als paràmetres del moment actual | Cinc consideracions sobre aquesta nova etapa

Les mesures que es prenen per frenar la crisi sanitària tenen efectes secundaris d'abast social: risc d'exclusió, autoritarisme funcional, desconfiança en la democràcia, perill de col·lapse dels sistemes de protecció | Cal reflexionar-hi i actuar quan es recuperi la calma

L’estat d’alarma s'envolta d’un discurs militar que virilitza la resposta a la crisi i ens commina a l'ordre des de la disciplina, quan el que més cal és enfortir la solidaritat i la responsabilitat col·lectives

El catedràtic de Princeton alerta que els sectors que es beneficien dels canvis tecnològics "poden bloquejar la capacitat dels altres de millorar la seva situació i agreujar encara més la desigualtat"

Alguns negocis, per tenir èxit, requereixen canvis profunds en l'ordre establert, o fins i tot la seva substitució per un ordre nou

"La pèrdua de la feina fa que les persones s'esquerranitzin (lleugerament), però no porta als mateixos ciutadans a votar per partits d'esquerres"

Mentre el nombre de milmilionaris s'ha duplicat des de l'inici de la crisi econòmica i les seves fortunes segueixen creixent a un ritme de 2.500 milions de dòlars al dia, les elits econòmiques i les grans empreses tributen als tipus més baixos de les últimes dècades