Albert Bastardas i Boada

Vilafranca del Penedès, 1951. Doctor en Sociolingüística per la Université Laval (Quebec, Canadà) i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment és catedràtic jubilat de Sociolingüistica i d'Ecologia i Política Lingüistiques del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Exdirector del CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (1998-2010). Coordinador del Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística.

A part d'altres articles i capítols de llibres, és autor de les obres Llengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana (La Magrana), Fer el futur. Sociolingüística, planificació i normalització del català (Empúries), Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística (Proa), aquesta darrera premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana, Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal' (Institut d’Estudis Autonòmics), i Cap a una sostenibilitat lingüística (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis). Juntament amb Emili Boix, va dirigir l'obra ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística (Octaedro). També amb Emili Boix i Rosa M. Torrens ha estat coordinador de l'obra El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística (Octaedro, 2018).

22/04/2021
La primera Llei de Normalització Lingüística a Catalunya es va aprovar el 6 d'abril de 1983.
La primera Llei de Normalització Lingüística a Catalunya es va aprovar el 6 d'abril de 1983. | Xesca Oliver Crespí.
De la mateixa manera que hi ha polítiques en pro de la biodiversitat, també n'hi hauria d'haver envers les llengües mitjanes | Per garantir la prevalença pública del català a Catalunya calen acords majoritaris de respecte mutu entre els distints sectors socials
09/09/2020
Un dels impactes importants de les grans migracions dels segles XX i XXI ha estat la minorització a Catalunya de la població de llengua inicial catalana exclusiva.
Un dels impactes importants de les grans migracions dels segles XX i XXI ha estat la minorització a Catalunya de la població de llengua inicial catalana exclusiva. | Freepik
La sort de les llengües es juga sobretot en els usos interpersonals i quotidians | La insuficient col·loquialització del català és un dels problemes actuals més importants als quals ha de fer front
Pàgina 1 de 1
Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència