Professor de filosofia política a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador associat al Laboratoire “Logiques contemporaines de la philosophie” de la Université Paris8. La seva investigació actual està centrada en l'estudi del paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. Anteriorment, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent com eina interpretativa de la modernitat a través d'un dels més desconeguts pensadors francesos del segla XIX, Jean-Marie Guyau. Ha publicat, entre d'altres textos, Republicanismo sin república (Barcelona: Bellaterra, 2014), La Fraternité réveillée (París: Harmattan, 2016) del qual ha estat corresponsable amb Patrice Vermeren, amb qui també ha coordinat el llibre Un nouveau regard sur la solidarité ? (Paris: Harmattan, 2020). El seu proper llibre, de propera aparició, està dedicat a la crisis de la democràcia i la seva vinculació amb la fraternitat: Crisis, fraternidad, democracia.