Col·labora i uneix-te a la comunitat Pensem | Per només 50€!

«Oh! Europa!» Quina política econòmica ens has preparat?

Un programa en què parlem de ciència política. Repassem investigacions acadèmiques, xerrem dels reptes de la disciplina i conversem amb els protagonistes. Amb la dosi justa de rigor | Conduït per Marc Sanjaume, Toni Rodon i Marc Guinjoan

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de maig sobre la CoViD-19. | Etienne Ansotte/Unió Europea

per El Pati Descobert, 14 de maig de 2020 a les 09:00 |

Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Segons les previsions de la Generalitat de Catalunya, es preveu que aquest any el PIB català caigui entre un 7,6% i un 8,8%. Xifres similars, o pitjors, es preveuen per la resta d'economies de la Unió Europea.

Quina política econòmica té previst engegar la UE? Què hi pot fer? Quina és la lògica política que hi ha al darrera de les mesures que de moment s'estan discutint? En parlem amb l'experta en política econòmica europea i exsecretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat, Mireia Borrell.

Subscriure's al podcast:

Apple podcast

Spotify

Ivoox

Més reflexions a Pensem.cat:

Superfluïtat pandèmica

La CoViD-19 ens ha commocionat perquè s'ha plantat al primer món i per això ens sembla tan extraordinària, però no n'és gens | És imperdonable que ens hagi agafat tan a contrapeu | Ha estat la primera gran pandèmia controlada

La pandèmia confirma que som fràgils i això ens fa posar en crisi tota la nostra idea del benestar | "Hem estat socialitzats en uns sistemes socials de previsió i per tal de preservar aquesta seguretat estem disposats a donar-ho tot a qui ens encomana als sistemes de control social absolut"

Un bon sistema sanitari no és un sistema sanitari «low cost»

La inversió sanitària a Espanya és un 15% inferior a la mitjana europea | El col·lapse ja fa temps que es detecta a l'assistència primària, la clau de volta del sistema

Societat, política i COVID-19: les cultures (científiques) de l'epidemiologia

Les epidèmies contenen un fort element social i cultural, que no té perquè ser extrapolable a altres contexts | Molts s'emplenen la boca de prediccions sobre un nou ordre, més global i just | Primer caldria reflexionar si estem davant un punt d'inflexió social o només davant d'una pandèmia

Les metàfores de guerra durant la Covid-19: un recurs enverinat

L'ús de llenguatge bel·licita per gestionar la crisi empeny les societats democràtiques envers l'autoritarisme | En comptes de parlar d'un «enemic» que ens ataca, es pot entendre el virus com un procés, semblant a un riu

La pesta de Milà de 1630. Després de la tragèdia... torna l'alegria?

L'epidèmia va matar uns 60.000 milanesos d'un total de 130.000 | A Barcelona va causar 15.000 morts d'un total de 35.000

La grip de 1918, la pitjor pandèmia del segle XX

Uns 6.000 barcelonins van morir a causa de la grip; la xifra de morts per bombardeig aeri a la capital catalana durant la Guerra Civil va ser de 2.500

Coronavirus: crisi, vulnerabilitats i ponderació

El món d’abans no tornarà: les nocions de seguretat, llibertat, igualtat, fraternitat, solidaritat o ciutadania ja no responen empíricament als paràmetres del moment actual | Cinc consideracions sobre aquesta nova etapa

Pandèmia en temps de desigualtats

Les mesures que es prenen per frenar la crisi sanitària tenen efectes secundaris d'abast social: risc d'exclusió, autoritarisme funcional, desconfiança en la democràcia, perill de col·lapse dels sistemes de protecció | Cal reflexionar-hi i actuar quan es recuperi la calma

Estat d'alarma, seguretat nacional i la irrellevància dels territoris

El reforçament del poder central apareix com una obvietat en l'actual gestió de la pandèmia, recordant als territoris que no són constitutius de l'Estat

Deu apunts sobre l'impacte de gènere del coronavirus

L’estat d’alarma s'envolta d’un discurs militar que virilitza la resposta a la crisi i ens commina a l'ordre des de la disciplina, quan el que més cal és enfortir la solidaritat i la responsabilitat col·lectives

Relacions Internacionals

Covid-19: ...i quan va despertar, l'estat-nació encara hi era

En cas d’emergència, totes les sobiranies compartides i estructures 'supra' o 'sub' estatals són descartables

Etiquetes:

DOSSIER «Les repercussions de la CoViD-19», El Pati Descobert, Unió Europea, POLÍTICA I PARTICIPACIÓ, Unió Europea, crisi, Covid-19, democràcia

També hauries de llegir

Fa 237 setmanes

Ens estem fent més autoritaris?

Fa 237 setmanes

La crisi del coronavirus farà que valorem més la sanitat pública?

Fa 238 setmanes

Dilemes bioètics, el coronavirus i el rector de Vallfogona

Fa 238 setmanes

Ciència Política en confinament