Les classes de llengua estrangera segueixen sent majoritàriament espais monolingües | No és habitual teixir ponts entre llengües a l'aula

Repàs a les 10 publicacions que enguany han generat major interès entre l'audiència: salut, llengua, feminisme, migracions, Universitat...

L'infant adoptat esdevé subjecte amb capacitat de reclamar els seu dret a conèixer els "orígens", generant reptes ètics i legals | "Cada cop més persones volen recopilar o completar la informació que tenen sobre la història i/o (re)connectar amb la família de naixement"

«L'ésser humà a la Baixa Edat Mitjana no està mai sol, sempre forma part d'un col·lectiu de solidaritat» | En aquest context, «la pena capital allibera la societat d'elements contaminants»

«Malgrat la distància temporal, la representació d’una incursió de l’Oest contra els asiàtics ens arriba des del prisma dels primers, ara a través de la pantalla» | «La brutalitat d'ambdós relats és la mateixa, fent gairebé invisible el sofriment de la població envaïda»

Un estudi evidencia que els catalans no senten animadversió cap als habitants d'altres comunitats, però sí que n'existeix en sentit contrari i condiciona més el sentit del vot que el debat partidista

Les formes estàndard de la llengua aragonesa, lluny de ser reconegudes sota una 'idea d'anonimat' i parlades 'des de cap lloc específic', són rebutjades com a artificials | Emergeix la dicotomia entre 'morir dignament' o 'ser suplantada per l’estàndard'

Estudis experimentals en diverses espècies d’animals suggereixen que les traces de glifosat en els aliments poden provocar una alteració de la microbiota intestinal

Les creadores tenen la intenció de visibilitzar les dones a l'esport: sense cosificació, sense estereotips, sense esports suposadament femenins, tal com ha succeït fins fa poc de manera homogènia en la majoria de ficcions audiovisuals

Enquesta a les universitats de la Xarxa Vives | «La divulgació de la recerca representa una activitat en procés de creixement»

El 1975, l’edat de la primera maternitat era de 25 anys; el 2019, de 31. Hi ha menys temps de tenir el nombre de fills/es desitjats | «El rebuig de la maternitat per part del feminisme institucional posat en context històric és comprensible, però ja no ho és tant que 40 anys després continuï sense estar present en les reivindicacions feministes»

«Els nois i noies que tenen unes expectatives educatives i laborals més altes són els que tendeixen a fer prevaldre el català per sobre del castellà i les seves llengües heretades»

«En territoris bilingües on una llengua minoritària i una majoritària coexisteixen, els parlants de la llengua minoritària poden percebre com una amenaça la introducció d'una llengua internacional com l'anglès»

Un nou estudi publicat a «Socio-Economic Review» (Oxford Academic) analitza l'impacte de les reformes fiscals regressives a 18 estats des dels anys seixanta

«Explicar ciència en català comporta avantatges de diversos tipus, relacionats amb la proximitat, accessibilitat, confiança i facilitat d'expressió per part dels investigadors»

Repàs a les 21 aportacions que enguany han generat major interès entre l'audiència

«Internet i les xarxes socials faciliten la creació de continguts, però també fan molt senzill difondre opinions anticientífiques» | «La llengua catalana serà llengua de divulgació científica si crea productes prestigiosos i atractius»

«Gastar diners en comunicació, i en català, no ha de fer por» | «Ja deia Carl Sagan que una de les raons per les quals els científics han de comunicar és perquè la major part del finançament de la ciència procedeix de la ciutadania»

Einstein va publicar en alemany els seus cinc articles cabdals de l'any 1905 en la revista 'Annalen der Physik'; des del 1990, aquesta revista es publica només en anglès | "No sols és important fer ciència de qualitat, també ho és publicar-la en la llengua del país"

«És fonamental que la feina de transferència i divulgació, que habitualment se sol fer en la nostra llengua, sigui reconeguda en les trajectòries acadèmiques dels professors» | «Cal vetllar perquè el català no perdi presència a les aules»

La producció científica de Catalunya representa més del 28% del total de l'Estat, concentrant fins al 44% de la producció considerada d'alt impacte internacional | «Malgrat els entrebancs, vivim una època de creixement continu de divulgació de la ciència en català»

Una desena de científics que comuniquen i de comunicadors científics expressen com veuen la situació | «El català corre el risc de ser vist com una llengua no apta per a la comunicació social de la ciència»

Radiografia de les segregacions de la societat actual, antagonistes de la fraternitat i erosionadores de les bases de la igualtat | Propostes per a una agenda oberta de fraternitat com a dimensió central en els processos de reconstrucció de ciutadania social

«La ideologia progressista es veu sobrepassada per la subjectivista, que promou canvis socials com a derivada d'un primer canvi operat en les individualitats» | «Al progrés entès com a prosperitat col·lectiva resulta evident que no hi pot accedir tothom»

El canvi climàtic comportarà més onades de calor intensa. Combatre la calor amb sistemes de refrigeració que utilitzen energies fòssils és un contrasentit, perquè se n'incrementen les causes. Però hi ha fórmules alternatives que provenen de l'antiguitat

Una banda musical de la Royal Navy va interpretar l'himne d'Espanya, desembocant en una rotunda esbroncada | El club va ser fortament sancionat sota la llei de delictes contra la unitat de la pàtria | Hans Gamper va ser humiliat, escarnit i convidat a abandonar Espanya

Els ciutadans amb un nivell d'estudis elemental i ingressos per sota la mitjana tendeixen a veure-ho com un perill, mentre que executius i professionals liberals hi són més favorables | El grup majoritari hi veu un risc "socio-cultural moderat"

A la Catalunya de principis del segle XX les imatges es posen al servei de dos projectes polítics que conflueixen: el regeneracionisme noucentista del catalanisme conservador i la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'esdevenir referència de la modernitat

Pensem.cat es proposa conèixer quin és l'estat de la disseminació, difusió i divulgació de la recerca acadèmica dels grups d'investigació de les universitats de la Xarxa Vives

Entre el 1996 i el 2020, la població estrangera empadronada a Catalunya ha passat de 97.789 persones a 1.260.000 | La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana

No queda clar que s'hagi d'assumir que el secularisme o la revolució sigui un marcador de 'progrés' i modernitat confrontat a la religió | Els moviments socials de 2011 han creat tant oportunitats com amenaces per a les dones

«Ens trobem segurament en el punt més baix de tota la història pel que fa a la utilització de la llengua occitana a la Vall d'Aran, amb una comunitat de parlants d'un miler i mig de persones» | «Un reconeixement legal no és una garantia per a la 'normalització'»

«Per fer carrera acadèmica cal oblidar-se de col·laborar amb els col·legues, dels alumnes, la docència i de la utilitat de la nostra feina a l'hora de transformar l'entorn. Cal oblidar-se de totes aquestes distraccions inútils i concentrar-se en les publicacions d'impacte»

Publica «Independència i progrés. El repte democràtic de l’Scottish National Party» | Considera que la formació «identifica que el seu objectiu és el benestar dels escocesos i es creu seriosament que la independència és un instrument, no un fi en si mateix»

Reproducció del capítol inicial del llibre, que relata com l'Estat ha encarat les demandes polítiques sorgides a Catalunya | «La manca de cultura democràtica ha alimentat una visió dicotòmica de la política pròpia d'un conflicte bèl·lic. Nosaltres o ells. Amic o enemic»

Reproducció de les primeres pàgines del capítol "Nit" | El llibre es presentarà el dijous dia 9 a Girona a la Llibreria 22 amb Lluís Llach, i el dimarts 14 a Barcelona a la Llibreria Ona amb Antoni Tortajada

La Fundació Congrés de Cultura Catalana considera que la disseminació del coneixement acadèmic i expert és essencial per comptar amb una ciutadania formada i un debat públic enriquit | Lectures d'interès per al mes d'agost

«Avui compta molt més tenir un parell de publicacions en alguna de les revistes catalogades com a 'A' que qualsevol altra cosa» | Cal obrir un debat públic sobre com s'avalua la carrera acadèmica | Tres preguntes per encetar-lo

Còrsega i Sardenya rarament són percebudes com un arxipèlag. Per què? | La relació històrica que tenien ambdós territoris s'ha impedit, sobretot a conseqüència de la construcció dels estats-nació

Repàs a tot el seguit d'indicadors que radiografien la salut de la llengua en l'entorn virtual, tant pel que fa a les marques com als usos dels ciutadans | L'oferta i la disponibilitat que donen les diverses marques condicionen la demanda

La Intel·ligència Artificial s'alimenta de grans quantitats de dades | Del 2018 ençà, els models preentrenats i l'aprenentatge no supervisat han obert les portes a una supervivència digital que abans només es podia garantir per a les llengües globals

La situació actual de la llengua és força desfavorable en un àmbits essencial com són les tecnologies del llenguatge | La relació amb les grans empreses tecnològiques sempre és un punt de controvèrsia, però cal estar-hi amatent

«Si hi ha una pel·lícula doblada al català, s'ha de veure. Potser no representarà cap canvi radical, però la multinacional s'adonarà que hi ha un interès» | «La màxima responsable de Google a Espanya va arribar a dir que no hi havia pressupost pel català»

El punt més feble del català és el desenvolupament dels productes comercials d'escala gran | Una manera d'assegurar-ne la continuïtat és tenir una disposició de sobirania tecnològica, així com invertir en una infraestructura digital de l'administració pública

Les plataformes ofereixen un ínfim ventall de pel·lícules i sèries en llengua catalana en comparació amb les que existeixen ja doblades

La traducció automàtica d'alta qualitat de textos és una realitat gràcies a les tècniques d'Intel·ligència Artificial | Grans empreses com Amazon i Google treballen per poder obtenir doblatge instantani

Catalunya té una gran capacitat formativa en l'àmbit de la lingüística computacional, però reté poc talent | Dissenyar com aprenen les màquines impacta dramàticament en sectors varis més enllà del lingüístic, i el país hi pot tenir molt a dir

La majoria de creadors parteixen de la idea que el castellà els permetrà arribar a més gent | A causa de la falta de referents, pot haver-hi qui acabi considerant que l'absència del català es deu al fet que no és una llengua prou apta per a les xarxes

Els parlants d'una llengua minoritària han de tenir el mateix dret a l'accés a les tecnologies de la informació que els parlants de les llengües més majoritàries | Cal potenciar la sobirania tecnològica

«Fa un any hagués dit que la tecnologia jugava al nostre favor; avui, ja no ho tinc tan clar» | «La promoció de la llengua pròpia és una preocupació de totes les llengües no majoritàries, que són la immensa majoria»