President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Pals, 1958. Professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Museu d'Història de Catalunya. Ha estat vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Actualment presideix la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Balaguer, 1976. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Lleida, on exerceix de professor de llengua i de lingüística occitanes des de fa 20 anys i on hi dirigeix la Càtedra d'Estudis Occitans. La seua recerca s’ha centrat sobretot en l'occità i, prou sovint, en el gascó i l'aranès ja sigui des de l'òptica dialectològica, toponímica, gramatical o sociolingüística. És l’autor de més d'un centenar de publicacions (on s'hi compten sis volums), entre les quals la primera gramàtica moderna de l'aranès (Gramatica aranesa, 2007) o la primera exposició sistemàtica i comparada de l'occità referencial i del gascó de la Vall d'Aran, que inclou el primer diccionari català-aranès (L'occità. Gramàtica i diccionari bàsics, 2010).
Barcelona (1940). Catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i fundador de la publicació Catalan Historical Review. Se'l pot considerar l’iniciador de la història dels moviments socials del segle XX a Catalunya amb la publicació, el 1964, del seu primer llibre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923. La seva tesi doctoral El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire, 1890-1936 —prologada pel qui en fou el tutor, Emili Giralt— és avui un clàssic en la matèria.
Vilafranca del Penedès, 1951. Doctor en Sociolingüística per la Université Laval (Quebec, Canadà) i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment és catedràtic jubilat de Sociolingüistica i d'Ecologia i Política Lingüistiques del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Exdirector del CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (1998-2010). Coordinador del Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística.
A part d'altres articles i capítols de llibres, és autor de les obres Llengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana (La Magrana), Fer el futur. Sociolingüística, planificació i normalització del català (Empúries), Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística (Proa), aquesta darrera premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana, Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal' (Institut d’Estudis Autonòmics), i Cap a una sostenibilitat lingüística (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis). Juntament amb Emili Boix, va dirigir l'obra ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística (Octaedro). També amb Emili Boix i Rosa M. Torrens ha estat coordinador de l'obra El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística (Octaedro, 2018).
Molins de Rei, 1984. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i guanyador el 2010 del Premi Francesc Carreras i Candi per l'obra "Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985)". Ha escrit els llibres "Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936" (2009; coautor), "Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres" (2012) i "Introducció a la història dels Països Catalans" (2014, coautor). Entre 2015 i 2017 va ser diputat al Parlament per la CUP-Crida Constituent.
Alger Sans Pinillos és investigador postdoctoral al Dipartimento di Studi Umanistici (Sezione di Filosofia) a la Università degli Studi di Pavia i al Computacional Philosophy Laboratory, on fa recerca en raonament abductiu. També forma part del Grup d’estudis humanístics en ciència i tecnologia (gehuct) i de l’equip TecnoCog de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Jordi Vallverdú és professor ICREA Acadèmia del Departament de Filosofia de la UAB, especialista en Filosofia de la Ciència i la Computació. Fa recerca en epistemologia computacional, modelització d’emocions en màquines, bioètica, causalitat en epidemiologia, i heurístiques situades. Autor de més de 150 publicacions acadèmiques, els seus cursos massius a COURSERA tenen actualment més de 100.000 alumnes. Col·labora puntualment com a expert en mitjans com Catalunya Ràdio o La Vanguardia, entre d’altres.
Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Recentment ha publicat el llibre 'Mujeres en la ciència contemporània. La aguja y el camello' (Icària) fruit del projecte GENERA sobre els obstacles i avanços que les dones troben a les carreres científiques. Ha estat professora visitant a l'Institut de Recerca en Educació de la Universitat de Costa Rica, el PREST Institute of Innovation Research de Manchester, l'Institut für Hörere Studien of Vienna, l'Escola de Serviço Social in Universitat Catòlica de Pelotes (Brasil) i el Department de Sociologia de la Universitat de l'Havana (Cuba).
Doctor en Humanitats -Ètica i Filosofia Política- per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), supervisat pels doctors Sonia Arribas i Daniel Innerarity. La seva investigació es va centrar en l'anàlisi normatiu del Cosmopolitisme d'Ulrich Beck ("Nations and Nationalism in a Cosmopolitanized World: Some Lessons from Ulrich Beck’s Work"). Va ser estudiant de doctorat visitant al Departament de Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat d'Oxford, supervisat per Kalypso Nicolaïdis. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB), MA in Political Philosophy per la UPF, Diplomat en Ciències Empresarials per la UB, Màster Avançat en Ciències Jurídiques per la UPF. Actualment és Policy Leader Fellow de la School of Transnational Governance de l'Institut Europeu de Florència (gener-juliol 2019). Així mateix, és professor ajudant docent a la Universitat Oberta de Catalunya. Des del 2013 és investigador a l'Institut de Governança Democràtica de Donostia-San Sebastián (Globernance), on ha organitzat diversos congressos internacionals, publicacions i activitats d'investigació. Durant el curs 2017-2018 va desenvolupar un projecte d'investigació a la Universitat d'Edimburg (supervisat pels professors Michael Keating i Nicola McEwan) sobre l'impacte del Brexit i el referèndum d'independència del 2014 en les institucions d'autogovern escoceses.
Sabadell, 1970. Tècnic Superior de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, tècnic de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, analista del motor de recerca i amb anterioritat tècnic d'internacionalitació d'ACCIÓ. Cursant el doctorat part-time de 'Competitivitat empresarial i territorial, innovació i sostenibilitat' a l'Institut Químic de Sarrià (IQS-URL) sobre la percepció del turisme i la seva gestió a la ciutat de Barcelona per part de les seves persones residents (2017-). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB el 1993, màster en Gestió Pública (UAB, 1995).
Anna Forés: Doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Directora adjunta de la Càtedra de Neuroeducació UB_1st i integrant del grup d'investigació consolidat GR-EMA (entorns i materials per a l'aprenentatge) de l'ICE de la UB.
David Bueno: Doctor en Biologia i professor i investigador de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament. Imparteix classes de genètica i epigenètica a diversos graus de biociències, i de comunicació científica i neurociència a diversos màsters i postgraus de comunicació i neuroeducació.
Llicenciada en Belles Arts i Màster en Ecologia i Gestió del Medi Natural, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). Directora de Fundació Andrena, una fundació privada dedicada a la conservació d'ecosistemes aquàtics. Des de 2014, Fundació Andrena ha donat suport a projectes de restauració de llacunes litorals al litoral tarragoní, d'estanys temporanis a l'Albera i de petites basses a La Selva. Actualment, Andrena prepara un projecte de mitigació de la contaminació per nitrats, mitjançant restauració ecològica. Els projectes d'Andrena sempre reben assessorament científic per part d'investigadors especialitzats.
Anna Torrijos. Tècnica d’estudis i indicadors de la Secretaria de Política Lingüística. Llicenciada en Sociologia. Màster de Tècniques d’Investigació Social Aplicada i postgrau en Màrqueting Lingüístic (URL).
Anton Ferret. Cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la Secretaria de Política Lingüística. Llicenciat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual.
Vanessa Bretxa. Tècnica d’estudis i indicadors de la Secretaria de Política Lingüística. Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona.
Carla Bruguera. Tècnica d’estudis i indicadors de la Secretaria de Política Lingüística fins al febrer de 2021. Actualment treballa com a tècnica de projectes a la Sub-direcció General de Drogodependències. Llicenciada en Sociologia. Màster en Investigació Social (Birkbeck).
Professora agregada del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i doctora per la mateixa universitat. És investigadora sènior de l’Institut de Recerca de l’Esport (UAB). És editora del llibre La política en las series de televisión (UOC, 2015), i autora de La era del drama en televisión. Perdidos, CSI: Las Vegas, El ala oeste de la Casa Blanca, Mujeres desesperadas y House (UOC, 2010) i de Mites en sèrie. Els temes clau de la televisió (Trípodos, 2013).
Una de les seves línies d’especialització és la representació de la dona en la ficció televisiva, així com l’estudi de la ficció audiovisual esportiva. Guanyadora del II Premi del Consell Audiovisual de Catalunya (2008).
Antoni Olive-Tomas: Igualada, 1962. Doctor en direcció d'empreses per la UPC, amb una tesi doctoral sobre innovació en models de negoci. Professor d'estratègia d'empresa i emprenedoria a la IQS School of Management–Universitat Ramon Llull. Fa recerca acadèmica sobre models de negoci, effectuation -una teoria de l'emprenedoria- i empreses de base tecnològica. Ha estudiat les connexions entre art i emprenedoria. Actualment està estudiant el sector dels videojocs a Catalunya. Està introduint simulacions d'ordinador i jocs de taula a les seves classes, i ha publicat alguns articles sobre aquestes experiències docents. Fins al 2006 va ser directiu en diverses empreses.
Barcelona, 1970. Doctor en Química i Professor Titular del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca investigadora s'ha centrat en el camp dels tractaments biològics de residus sòlids, tant urbans com industrials. Actualment és el coordinador del Grup de Recerca GICOM. Al llarg de la seva carrera ha coordinat diferents projectes catalans, estatals i internacionals focalitzats en la valorització de residus orgànics i ha publicat més de 170 articles en revistes internacionals, així com capítols de llibre i altres treballs amb empreses i administracions públiques.
Professor a la Washington and Lee University. Investiga la relació entre llengua i societat, i la forma en què s'entrellacen i es donen forma mútuament, creant així nous contextos de significats i, conseqüentment, noves realitats. Particularment analitza processos socials de poder i ideologia en el discurs polític i mediàtic. Ha publicat a Language & Communication, Discourse & Society, Journal of Language and Politics, Text & Talk, i ha publicat el llibre Voice in Political Discourse: Castro, Chavez, Bush and their Strategic Use of Language (Bloomsbury).
Llicenciat en Física i doctorat en Astrofísica per la Universitat d'Heildelberg. Després de sis anys de treball en l'àmbit de recerca (doctorat i post-doctorat), va començar a treballar en la indústria com a enginyer de dades. És un dels cofundadors de la cooperativa Col·lectivaT i des de l'any 2017 està treballant allà com a responsable de l'eix tecnològic. La seva feina està enfocada en la creació i l'ús de dades obertes, i el desenvolupament de les eines de programari lliure, enfocant-se a les dades lingüístiques.
Sociòleg de formació. Treballa a l'administració pública, amb un peu les polítiques d'habitatge i l'altre als serveis socials. Edita el blog sobre polítiques socials Llei d'Engel.
Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació de la UIB. La seva línia d'investigació és la història de l'educació. És investigador principal del Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de la UIB. Ha estat director de la revista Educació i Història. Va ser vicerector de la UIB i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Actualment coordina el Laboratori del Patrimoni Historicoeducatiu de la UIB. És membre numerari de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Doctora en Antropologia, membre del Grup de Recerca AFIN i professora associada a la UAB, la UB i tutora del Grau d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC. Les seves recerques se centren en la salut sexual i reproductiva de les dones a Catalunya, concretament, ha analitzat la construcció social de la maternitat. Actualment, està iniciant una recerca sobre com les dones que són usuàries de reproducció assistida amb donació de gàmetes -òvuls o esperma- es converteixen en mares.
Coordinadora del projecte “SexAFIN: educació afectivosexual i reproductiva a les escoles de primària”, que pretén conèixer què saben els infants sobre sexualitat i com parlar-ne amb les comunitats educatives, a través de metodologies participatives que es realitza a Barcelona i Ciudad Juárez. També ha coordinat projectes de transferència de recerca sobre Diversitat Familiar a les escoles.
Researchgate: https://www.researchgate.net/profile/Bruna-Alvarez
Ontinyent, 1976. Doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb estades de recerca a la Università IUAV di Venezia i al Dipartamento di Architettura, Design e Urbansitica della Università di Sassari. Investigador a l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) des del 2003. Especialitzat en habitatge, segregació residencial, ordenació del territori i estudis urbans. En els darrers anys ha publicat diversos articles i capítols de llibre sobre aquestes temàtiques i ha participat en seminaris, jornades i congressos. Actualment és cap de projectes de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) i professor associat al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Professor assistent i investigador predoctoral a la Universitat de Kent a Canterbury (Regne Unit). Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Girona, un màster en comunicació i estudis culturals a la mateixa universitat i té estudis de màster en política i democràcia per la UNED. Anteriorment a la seva posició a la Universitat de Kent va treballar com a professor associat en Ciència Política a la Universitat de Girona. El seu camp d'estudi és la política comparada, amb un interès substantiu en el nacionalisme, la secessió i els partits polítics.
Doctora en Químiques en el programa de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona (2002), màster en Biotecnologia per la UB, UAB i UPC (1995) i en Conflictologia per la UOC (2008) i llicenciada en Ciències Químiques per la UB (1993).
Actualment és professora dels Estudis de Salut de la UOC, on dirigeix el Màster Universitari en Salut Digital i és professora associada del Departament de Ciències Mèdiques de la Facultat de Medicina de la UdG. La seva recerca actual gira entorn del disseny, la implementació, l'avaluació i l'impacte de les millors intervencions en eHealth i eines d'ajuda a la presa de decisions, basades en la millor evidència científica disponible.
Doctora en Comunicació. Professora investigadora de l'Àrea de Comunicació audiovisual i Publicitat. Departament de Filologia i Comunicació. IP Grup d'investigació emergent ARPA (Anàlisi de la Recepció de las Pantalles Audiovisuals). Editora de la revista científica Communication Papers. Universitat de Girona.
Professora agregada del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació (Universitat Autònoma de Barcelona).
Investigadora Ramón y Cajal al departament de Ciència Política i dret públic a la UAB. Va obtenir el doctorat en ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (2008) i ha estat investigadora postdoctoral a la càtedra canadenca de recerca en estudis electorals (2012-2015) i al Departament de Dret Públic i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (2015-2018). Ha participat en diversos projectes de recerca sobre actituds polítiques, participació política, govern local i ciutadania activa.
Professor Agregat de Sociologia de la Universitat de Lleida (UdL). Membre del Grup de Recerca 'Llengua i Educació', les seves línies de recerca són, entre d’altres, l’anàlisi de la incorporació lingüística i educativa del jovent dels grups minoritaris.
Chabier Gimeno: professor de Treball Social al Departament de Psicologia i Sociologia de la Universidad de Zaragoza. La seva investigació se centra en les migracions, la convivència intercultural i l'acció comunitària. És membre de l'Observatory on the Migration of Minors (CNRS-Migrinter, Université de Poitiers) i de l'Instituto de Migraciones, Etnicidad y Desarrollo Social (Universidad Autónoma de Madrid). Natxo Sorolla: Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona (UB) en l'especialitat d'Estructura i Canvi Social, i professor associat de sociologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Les seves àrees de recerca són l'anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant els processos socials que subjauen a la substitució lingüística del català a la Franja.
Doctora en Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (Cum Laude). Investigadora Postdoctoral del Grup AFIN, les seves principals línies d'investigació giren a l'entorn de la diversitat, la família, la infància, l'adopció, l'apropiació irregular de nens i nenes, i la cerca dels orígens.
Periodista, escriptora, biògrafa, comunicadora i arqueòloga. Nascuda a Barcelona el 1963, és llicenciada en Ciències de la Informació, postgraduada en Periodisme Digital i Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Ha treballat per mitjans de comunicació com l’Avui, El País, Agència EFE, TVE o TV3. Des del 1988 realitza accions de socialització de la ciència amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, codirector del Proyecto Atapuerca, i és responsable de Comunicació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Ha publicat una desena de llibres, entre els quals: "Darrere el micro", "69 anys de ràdio a Tarragona"; "Els somnis de l’evolució", amb E. Carbonell; "Lluís Llach, el noi de cal Vall", amb Josep Grau; "TinetHistòria. 10 anys de la primera xarxa ciutadana d’Internet a l’Estat espanyol"; "El catalanisme evolutiu", amb E. Carbonell; "Sicus, 20 anys amb sabor de rumba", i "Petjades tarragonines a la història". Ha traduït al català el llibre "Lluís Llach, sempre més lluny".
Barcelona, 1994. Graduada en Biologia Humana per la Universitat Pompeu Fabra i amb un màster en Informàtica de la Salut per l'Institut Karolinska (Suècia). Actualment, estudiant de doctorat al Departament de Ciències de la Computació i de Sistemes de la Universitat d’Estocolm (Suècia). Estudiant l'impacte dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) en la societat, especialment aquells que prenen decisions en institucions públiques.
Barcelona, 1981. Doctora en sociologia des del 2008 per la UAB i professora agregada d'aquesta mateixa universitat. Ha estat investigadora postdoctoral a la Universitat de Niça, investigadora Fulbright a la Universitat de Califòrnia, San Diego (UCSD) i a la Universitat Autònoma de Madrid. Les seves investigacions creuen les fronteres disciplinàries de la ciència cognitiva i de la sociologia de les arts per abordar processos socials d'interacció amb un fort component de reflexió teòrica i de gènere. Ha treballat amb experts en hospitals i equips olímpics, i amb artistes en residències plàstiques, dansa, cinema, teatre i música. Metodològicament, combina l'anàlisi de xarxes socials i l'anàlisi conversacional amb l'etnografia audiovisual. Ha estat presidenta del comitè de sociologia de la cultura i de les arts de la Federació Espanyola de Sociologia (2014-2020) i actualment és membre del Board de Sociology of the Arts de l'European Sociological Association (ESA 2017-).
Advocat, politòleg i escriptor.
Ha publicat els assaigs: La delegació de funcions del president de la Generalitat. La figura del conseller primer (Mediterrània, 2007); L’espai nacionalista a Catalunya 1999-2007: crònica d’un enfrontament (La Busca, 2007) obra finalista del premi assaig Francesc Ferrer i Gironès; Catalunya sentenciada (Dux, 2013) i Política Ficció. L’anàlisi política a través de les sèries de televisió (Editorial UOC, 2018). És coautor dels llibres Decidir, un exercici de legitimitat democràtica (Viena Edicions, 2014) i Democràcia o cleptocràcia. Cap a on va Espanya (Comanegra, 2016).
En l’actualitat és alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme.
Daniel Tarragó (@danielneopolis)
Llicenciat en Sociologia per la UAB. Postgrau en Comunicació i Màrqueting Polític (ICPS-UAB). Postgrau en Tècniques d'Investigació Social Aplicades (UB-UAB). Postgrau en Gestió de la Diversitat Cultural (IDEC-UPF). Professor associat de Sociologia de la UAB. Autor de diversos estudis d'investigació sobre innovació pública, participació ciutadana i gestió interna de l'administració pública. Fundador i soci-director de Neòpolis, consultoria estratègica d'innovació social.
Gerard Quiñones (@gerardneopolis)
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UAB. Postgrau en Comunicació i Màrqueting Polític (ICPSUAB). Postgrau en Tècniques d'Investigació Social Aplicades (UB-UAB). Fundador i soci-director de Neòpolis, consultoria estratègica d’innovació social. Autor del llibre 'Experiències participatives en els municipis gironins', promogut per la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
David Block: ICREA Research Professor in Sociolinguistics al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Al llarg de més de tres dècades ha publicat llibres, articles i capítols sobre temes diversos. És autor de Political Economy and Sociolinguistics (2018), Post-Truth and Political Discourse (2019) i Innovations and Challenges in Identity Research (2021).
Victor Corona: Doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura (UAB, 2012). Ha realitzat estades postdoctorals a l'École Normale Supériure de Lyon i a la Universitat de Lleida (Programa Juan de la Cierva 2016-2019). Les seves recerques aborden, des de la perspectiva de l'antropologia lingüística, temes com identitats, pràctiques lingüístiques i discriminació. Actualment és professor-investigador a la Universitat Paris 8.
- Pàgina personal a Academia.edu
Professor associat i director del programa d'Estudis Catalans al departament d'Espanyol i Portuguès a la Universitat d'Indiana, Bloomington. Ha publicat The Survival Regime: Global War and the Political (Routledge, 2019) i Pensar Barcelona: ideologies d'una ciutat global (Apostroph, 2019; en anglès, Liverpool University Press, 2012), i diversos articles sobre teoria crítica i literatura, arquitectura i política catalanes contemporànies. També és autor dels llibres de ficció Treure's la feina de sobre (Sidillà, 2018) i Ball de bastons (Galerada, 2014).
El març de l'any 2008, quan la politologia encara era una desconeguda pel gran públic, vam decidir obrir un espai d'Internet per analitzar la política (catalana i del món) amb les eines que ens oferia la Ciència Política. Anys després encara perseguim el mateix objectiu: oferir una mirada analítica a la política que ens envolta. Tots tres som doctors per la Universitat Pompeu Fabra i, amb el pas dels anys, hem publicat nombrosos articles, llibres i hem recorregut Catalunya fent xerrades i presentacions. Una temporada en la que hem anat voltant pel món i tornant, de tant en tant, al Born. Sigui des d'on sigui, però, seguim sent uns entusiastes de l'anàlisi i visualització de dades, dels mapes i de les preguntes teòriques profundes.
Barcelona, 1994. Graduada en Història (Universitat de Barcelona) i en Filosofia (Universitat Ramon Llull), i màster en Filosofia i Polítiques Públiques (London School of Economics and Political Science). Les seves àrees d'interès i recerca són, principalment, la teoria democràtica, el pensament polític contemporani i els estudis de gènere. Actualment, treballa a LSE Consulting, on gestiona i fa recerca per projectes en el camp de les ciències socials i polítiques.
Elisabet Vives: Barcelona, 1994. Graduada en Història (Universitat de Barcelona) i en Filosofia (Universitat Ramon Llull), i màster en Filosofia i Polítiques Públiques (London School of Economics and Political Science). Les seves àrees d'interès i recerca són, principalment, la teoria democràtica, el pensament polític contemporani i els estudis de gènere. Actualment, treballa a LSE Consulting, on gestiona i fa recerca per projectes en el camp de les ciències socials i polítiques.
Ignasi Vives: Barcelona, 2002. Estudiant del grau en Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Doctora en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i especialista en política lingüística amb una llarga trajectòria professional a la Generalitat de Catalunya, on va ser subdirectora general de Política Lingüística entre 2004 i 2011. És membre del Grup de Recerca en Teoria Política de la UPF i ha publicat diversos treballs acadèmics i divulgatius en el seu àmbit d'especialitat. L'any 2019 el seu llibre Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat (PDF) va obtenir el Premi Modest Reixach, que atorga la Societat Catalana de Sociolingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.
Catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És director del Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS), d'EUROMONITOR i USAMONITOR, observatoris permanents de la Televisió a Europa i Amèrica del Nord, i de l'Observatori de xarxes socials d’Internet. Dirigeix el Màster en Comunicació i Màrqueting Online de la UAB i és Director de Quaderns del CAC, la revista científica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Ha estat degà de la Facultat de Ciències da Comunicació de la UAB i degà fundador de la Facultade de Ciencias da Comunicación de la Universidade de Santiago de Compostela. Ha estat President del Premi Möbius Barcelona Multimèdia i co-fundador del Prix Möbius International, així com director del CanariasMediaFest.
Impulsor, director i presentador del programa Balears fa Ciència, emès els darrers 18 anys a diverses emissores de ràdio de les Illes Balears i programa degà de la divulgació científica a Espanya. També ha col·laborat en seccions de ciència i d'emprenedoria a diversos mitjans de premsa escrita. En gestió s'ha encarregat del gabinet de premsa d’una conselleria del Govern balear en temes de ciència i d'innovació; de la comunicació de les primeres Fires de la Ciència i Setmana de la Ciència organitzades a les Balears; ha estat responsable d'activitats docents i puntuals sobre divulgació científica i actualment treballa en tasques de divulgació de la recerca contractat pel vicerectorat de Política Científica i Investigació de la UIB.
Enric Pujol i Casademont: Figueres, 1960. Historiador. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La seva tesi doctoral fou Història i reconstrucció nacional. La historiografia a l'època de Ferran Soldevila (2003). Fou comissari del projecte de Museu de l'Exili de La Jonquera (MUME) i codirector del Diccionari d'historiografia catalana (2003). Va ser també Director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà i Coordinador de l'Àrea d'Història i Pensament Polític de la Generalitat de Catalunya.
Josep Santesmases i Ollé: Vila-rodona, 1951. President de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner. És president del Centre d'Estudis del Gaià. És codirector de Plecs d'Història Local i de La Resclosa. Ha publicat diversos llibres i molts articles sobre història local.
Barcelona, 27 de juliol de 1942 - Barcelona, 3 de juliol de 2018. Historiadora, considerada una de les figures més destacades de la historiografia catalana del seu temps. Les seves principals línies de recerca foren la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política i de les institucions catalanes d'aquests mateixos segles, en especial la seva vida parlamentària.
Catedràtic de Sociolingüística Catalana i director del Departament de FIlologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona (UB) i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (UB). Col·laborador de mitjans com el diari Ara i la revista Núvol, entre les seves darreres publicacions acadèmiques hi ha els capítols 'Language demography i 'Teaching and learning of Catalan', al Manual of Catalan Linguistics o 'L'insult com a finestra a la ideologia nacionalista'; en col·laboració amb Marina Massaguer i Avel·lí Flors Mas, Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua; i diversos capítols de l'obra col·lectiva Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Podeu sentir-lo en directe a: Vila, F. Xavier. Garantir un futur per a la llengua catalana en temps de revolucions.
Catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Cuyo, Argentina. Ha rebut els principals guardons a la investigació a Catalunya, com la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la promoció de la recerca universitària (2000) i el premi ICREA Acadèmia, en dues ocasions, el 2015 i el 2020. És director de la revista Imago Temporis Medium Aevum i president de l’Associació d’Historiadors de la Corona d’Aragó. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i corresponent a les acadèmies d’Història d’Espanya, França i Estats Units. L'obra La pena de mort a la Catalunya baixmedieval: Retrat d’una societat va guanyar el XXXVII Premi Ferran Soldevila que atorga anualment la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Fran Calvo: Barcelona, 1978. Doctor en Psicologia, llicenciat en Psicopedagogia i diplomat en Educació Social. Treballa en l'àmbit de les addiccions a drogues des de l’any 2005. Ha estat el responsable dels programes de reducció de danys de Girona entre l’any 2010 i el 2016. Actualment és el coordinador de recerca i avaluació de Fundació Salut i Comunitat. Professor associat de la Universitat de Girona (UdG), ha publicat una trentena d'articles científics al voltant de les drogodependències, l'exclusió social i residencial.
Rebeca Alfranca: Saragossa, 1972. Metgessa de família del CAP Santa Clara-Girona. Doctora per la Universitat de Girona (UdG). Ha participat en diferents projectes de Salut Comunitària. En l'actualitat, dedica part de la seva tasca assistencial i de recerca a l'atenció a les persones en situació de sensellarisme.
Xavier Carbonell: Des de l'any 1985, psicòleg clínic en el centre de tractament per a addictes a substàncies CAS Garbivent de la ciutat de Barcelona. Doctor en Psicologia (1989.) Professor de la Facultat de Psicologia Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL) des de 1992 i Catedràtic de la Universitat Ramon Llull des de 2014. Els seus interessos científics se centren en les addiccions a substàncies i en els efectes de les tecnologies digitals en la conducta humana.
Anna Castelló: La Garriga, 1994. Graduada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Postgrau en Gènere i Igualtat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudiant d’últim any en Educació Social per la Universitat de Girona. Actualment treballant a Comunitat Terapèutica Can Parellada de Dianova.
Francesc Fusté-Forné: doctor en Turisme per la Universitat de Girona (UdG) i doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL). És professor i investigador a la Universitat de Girona i professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva recerca se centra en l'estudi de la gastronomia com un recurs cultural i natural, i analitza la valorització turística del patrimoni alimentari com a font de desenvolupament local i sostenible.
Lluís Mundet i Cerdan: doctor en Geografia Humana per la Universitat de Girona (UdG). Professor Titular de la Facultat de Turisme i Coordinador del Programa de Doctorat Interuniversitari en Turisme de la UdG. La seva recerca s’ha centrat darrerament en el Dark Tourism (turisme fosc o de memòria) el turisme cultural i la gastronomia.
Eurodiputat
Barcelona, 1974. Diputat al Parlament Europeu en la VIII legislatura (2014-2019), com a membre independent del grup parlamentari PPE (Partit Popular Europeu). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, la seva vocació europeista l’ha portat a treballar en les institucions i polítiques europees des de l’any 1998: ha estat assistent al Parlament Europeu i director general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Durant la VIII legislatura a l’Eurocambra ha estat membre titular de la comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària, on ha destacat pel seu treball en tot el relacionat amb el paquet d’Economia Circular. Casat i pare de tres noies i un noi. Va militar a Unió Democràtica de Catalunya des del 1995 fins al 2016.
Doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és el responsable de recerca de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, on també imparteix docència i coordina el Postgrau en Ecoturisme i Guia de Natura. També és professor al Departament de Geografia de la UAB. Ha estat investigador postdoctoral a la University of Waterloo (Canadà) i ha participat en nombrosos projectes relacionats amb el turisme, el territori i la sostenibilitat, principals àmbits de la seva recerca. Ha coordinat el projecte europeu SUSTAIN-T, projecte que ofereix una plataforma en línia de formació gratuïta en sostenibilitat per als gestors i treballadors de micro i petites empreses turístiques.
Llicenciat en Història per la UAB i Doctor per la UB en l'especialitat d'Història i Cine. Treballa com a periodista al mitjà local Anoidiari.cat. Coautor de "Filosofía de Hielo y Fuego. Las claves para comprender Juego De Tronos" (Ediciones Invisibles), conjuntament amb Bernat Roca i David Canto.
Responsable d'Estratègia Mediterrània i Xarxes al Departament d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Ha estat Directora del Departament de Programes a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i Directora de la Unitat de Programes i Xarxes de la Fundació Anna Lindh (Alexandria, Egipte) fins 2016. Ha editat diversos llibres sobre societat civil, migracions, diàleg intercultural i relacions euro-mediterrànies i coordinat diferents iniciatives euromediterrànies. Entre d'altres, l'organització del I Forum Civil Euromed (1995); la coordinació de l'Anna Lindh Report on Intercultural Trends (2012 i 2014) o més recentment el Projecte Forming Responsible Citizens promogut per la UpM (2017/2018). Actualment és Professora a la Facultat de Relacions Internacionals i Comunicació de la URL, membre del Grup de recerca interdisciplinari sobre migracions GRITIM-UPF, del comitè d'ètica del projecte Horizon 2020 TransGang i del comitè executiu del Global Education Citizenship Fund.
Valls, 1993. Graduat en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i amb un màster en Visió per Computador per la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar el seu doctorat a finals del 2016 a la Universitat Pompeu Fabra, al grup de recerca SIMBIOsys (BCNMedtech), on segueix actualment. Interessat en la intersecció entre la intel·ligència artificial i la salut i recerca mèdica.
Lleida, 1996. Investigador predoctoral per la Universitat Pompeu Fabra (FI-2020). Actualment forma part del grup de recerca Grup d'Estudi de les Institucions i Societat a la Catalunya Moderna (XVI-XVIII) - GEISCAM, on realitza la seva tesi doctoral sobre els mecanismes de control del territori aplicats a la Corona d'Aragó arran de la Guerra de Successió. La seva línia d'investigació també se centra en l'estudi de la repressió franquista, els camps de concentració, els mecanismes de resistència ciutadana envers els poders governamentals, els moviments socials i l'evolució del catalanisme polític entre finals dels XIX i principis del XX.
Ciutadella, 1955. Llicenciat en Economia (Premi Extraordinari, 1978) i en Dret (1979) per la Universitat de Barcelona. Va obtenir el seu doctorat en Economia Pública de la Universitat de York (PhD , 1984). Des de juny de 1992 és catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha estat vicerector d'Economia i Relacions Internacionals (1994-1998) i degà de la Facultat d'Economia i Empresa entre 2000 i 2004.
Hans Jonas Gunzelmann is a PhD Candidate in Political Science and Sociology at the Scuola Normale Superiore (SNS) and a member of the Centre on Social Movement Studies (COSMOS). He works on a dissertation about organizational change in the Catalan Independence Movement under the supervision of Donatella Della Porta. Recently, he has been a visiting researcher at the University of Barcelona and the University of Gothenburg. Before coming to SNS, Jonas studied at the Complutense University Madrid, the University of Wisconsin-Madison, and the University of Marburg where he obtained an M.A. in Political Science.
Ismael Blanco Fillola: Professor de Ciència Política a la UAB. Director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB).
Ricard Gomà Carmona: Professor de Ciència Política a la UAB. Director de l'Institiut d'Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB).
Jaume Castan Pinos (@CastanJaume) is Associate Professor at the Department of Political Science and Public Management, University of Southern Denmark, visiting researcher at the Danish Institute for International Studies, and Visiting Associate Professor at Sciences Po Strasbourg. He holds a Ph.D. in International Politics (Queen's University Belfast, 2011). His academic interests are framed by ethno-territorial conflicts, sovereignty and political violence. He has conducted extensive research in/on Catalonia, North Africa and former Yugoslavia. He is the author of 'Kosovo and the Collateral Effects of Humanitarian Intervention' (Routledge, 2019).
Jeremy Sacramento (@JAPSacramento) is currently an independent researcher focusing on paradiplomacy and substate governmental actors. He holds an MA in Public Policy from Kings College London and an MSc in International Security and Law from the University of Southern Denmark. Jeremy was also a current affairs columnist for the Gibraltar Chronicle between 2017 and 2019.
Professor de ciència política i epistemologia de les ciències socials a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). També sóc consultor a la Universitat Oberta de Catalunya. Especialitzat en l'estudi de l'acció col·lectiva, la innovació democràtica, el dret a l'autodeterminació i el dret a decidir, i l'epistemologia de les ciències socials. Autor, entre d'altres, dels estudis i llibres: Análisis de experiencias de democracia directa en el ámbito internacional, Noves estatalitats i processos de sobirania, Qualitat democràtica per a un nou Estat, Revolució sense enemics, Referéndums. Una inmersión rápida, Els processos constituents al món. Experiències internacionals en democràcia deliberativa, Derecho a decidir. Teoría y práctica de un nuevo derecho, El derecho a decidir. La vía catalana. Més informació a: www.jaumelopez.cat.
Doctor en Dret. Catedràtic acreditat de Dret Constitucional (ANECA, 2012 i AQU, 2010), de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Síndic, secretari i vicedegà de comunicació i de promoció de la Facultat de Dret, així com Delegat de la Rectora per a estudiants de la UAB (2010-2013). Dirigeix el grup d’estudi i de recerca LSTE (Llibertat, Seguretat i transformacions de l’Estat) i l’Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya (UAB). Actualment és director de l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials). Ha impartit assignatures relacionades amb el Dret Públic, Constitucional, i Teoria de l'Estat. És coautor d'un manual i de diversos materials de dret públic. També és autor de monografies i estudis de temes de la seva especialitat acadèmica, destacant les relatives al Govern i la direcció política. Ha estat professor visitant de l'Institut Universitari Europeu de Florència, i de la Universitat del Norte (Colòmbia) i membre de comitès científics de doctorat a Itàlia (Bari i Salento). És director de l'Institut de Dret Espanyol (Universitat de Tbilisi, a Geòrgia). Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats amb fons públics: drets fonamentals i Unió Europea; l'indult com a acte del govern; Administració de Justícia i Estat autonòmic; xarxa temàtica de pensament i filosofia a Catalunya; no-discriminació i persona; els partits d'àmbit no estatal en el sistema polític espanyol; Llibertat, seguretat i transformacions de l'Estat; El temps dels drets; nova configuració de la persona física, història de la corrupció a l’Estat espanyol, Consolider-El tiempo de los derechos, etc. i ha participat en els projectes europeus Integra i Caper. Es membre de l'Institut d'Estudis Europeus de la UAB. Ha publicat els llibres "El terrorisme global" (UOC, 2009), "Civisme i llibertat" (2009), "En defensa del Estado de Derecho" (2016), “Democràcia o Cleptocràcia” (2016), entre d’altres. Ha format part del "Pla Nacional de Valors per a una nova cultura cívica ", com a coordinador de l'àmbit de seguretat (Generalitat de Catalunya, 2010-2015). Ha desenvolupat estudis sobre la regulació de la convivència en les societats pluralistes (civisme i convivència en l'àmbit local, la responsabilitat social de la persona). Coordina la xarxa interuniversitària d’estudi de les transformacions constitucionals de l’Estat. Fundador de CEDHICO (Centre d'Estudis per al desenvolupament humà i comunitari) i vicepresident de l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya.
Global Information Technology Manager a Everis. Des de setembre de 2019, cap global de l'assistent virtual 'eva' (eva.bot).
Acumula més de 20 anys d’experiència i especialització en informació de societat i política en mitjans escrits. En la darrera dècada ha alternat la tasca a la premsa escrita en diversos mitjans audiovisuals.
Veure fitxa completaEspecialitzat en informació de política i societat. Joan Serra Carné (Roda de Ter, 1979). Periodista. És redactor en cap de NacióDigital. Va formar part de l’equip fundador del diari Ara, on va ser cap de Societat i subcap de Política, i també va treballar a El 9 Nou. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals, entre els quals TV3, Catalunya Ràdio i la Cadena Ser, com a analista en informació política. És autor del llibres Ada, la rebel·lió democràtica (2016), i coautor de Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya (2008), El part dels comuns (2017) i Enemics íntims (2021). També ha escrit Viure. Jo també tinc càncer (2016) i Històries In_dependents (2010).
Ha escrit diversos llibres, la majoria centrats en la informació política. És autor d’Ada, la rebel·lió democràtica (2016), i coautor de Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya (2008), El part dels comuns (2017) i Enemics íntims (2021). També ha escrit Viure. Jo també tinc càncer (2016) i Històries In_dependents (2010).
Interessat en la literatura de no-ficció vinculada a la història contemporània, aficionat del Barça i devot del cruyffisme.
Llicenciat en Ciències Econòmiques (UAB), Diploma en Data Analysis for Social Sciences (Essex University) i doctor en Ciència Política i de l'Administració (UAB). Estades de recerca a les Universitats d'Oxford i Cambridge. En l'àmbit universitari, ha estat coordinador de la titulació, vice-degà d'ordenació acadèmica, coordinador del mestratge en Gestió Pública i director del programa de doctorat. Ha desenvolupat la seva activitat docent i investigadora en els àmbits de la gestió pública, el govern local, la innovació democràtica i l'anàlisi de polítiques públiques.
Director general de Participació Ciutadana al Govern de la Generalitat de Catalunya (2004-2008), Director del Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) (2009-2014) i president de l'Associació Espanyola de Ciència Política (AECPA)(2015 i 2017). Actualment, catedràtic de Ciència Política i Director acadèmic del Campus Cohesió i Responsabilitat socials a la Universitat de Girona (UdG).
Barcelona, 1975. Llicenciat i doctor en Química, màster en Biotecnologia Molecular, enginyer de Materials i postgrau de Comunicació Científica. Treballa com a investigador i microscopista a la Universitat de Barcelona (CCiTUB/IN2UB). Ha ideat els grups de divulgació de les nanotecnologies NanoDivulga UB i EspaiNano. Forma part de la junta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). També ha creat els projectes d'educació NanoEduca (premi Nacional de comunicació científica), NanoInventum, i el festival divulgatiu de les nanotecnologies, 10alamenos9. Ha publicat més de trenta articles científics, capítols de llibre i quatre llibres divulgatius, un d'ells, L'aventura de Berta a Nanoland, premi literari de Benicarló.
Doctor en Ciències Ambientals i premi extraordinari de doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Corporate MBA per ESADE. Soci-fundador d'un estudi d'ecoinnovació estratègica, autor i investigador vinculat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB).
Professor de filosofia política a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador associat al Laboratoire “Logiques contemporaines de la philosophie” de la Université Paris8. La seva investigació actual està centrada en l'estudi del paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. Anteriorment, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent com eina interpretativa de la modernitat a través d'un dels més desconeguts pensadors francesos del segla XIX, Jean-Marie Guyau. Ha publicat, entre d'altres textos, Republicanismo sin república (Barcelona: Bellaterra, 2014), La Fraternité réveillée (París: Harmattan, 2016) del qual ha estat corresponsable amb Patrice Vermeren, amb qui també ha coordinat el llibre Un nouveau regard sur la solidarité ? (Paris: Harmattan, 2020). El seu proper llibre, de propera aparició, està dedicat a la crisis de la democràcia i la seva vinculació amb la fraternitat: Crisis, fraternidad, democracia.
Jordi Vallverdú és professor ICREA Acadèmia del Departament de Filosofia de la UAB, especialista en Filosofia de la Ciència i la Computació. Fa recerca en epistemologia computacional, modelització d’emocions en màquines, bioètica, causalitat en epidemiologia, i heurístiques situades. Autor de més de 150 publicacions acadèmiques, els seus cursos massius a COURSERA tenen actualment més de 100.000 alumnes. Col·labora puntualment com a expert en mitjans com Catalunya Ràdio o La Vanguardia, entre d'altres.
Jose Sánchez-García: Antropòleg, ha investigat en la construcció identitària juvenil i moviments socials al Nord d'Àfrica. Actualment és investigador sènior a la UPF i coordinador científic del projecte TRANSGANG: Transnational Gangs es Agents of Mediation: Experiences of conflict resolution in youth street organizations in Southern Europe, North Africa and the Americas (TRANSGANG). European Union: HORIZON-2020, European Research Council - Advanced Grant [H2020-ERC-AdG-742.705]. PI: C. Feixa. 2018-2022. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.
Gemma Aubarell: Professora associada a la Facultat de Relacions Internacionals i Comunicació de la Universitat Ramon Llull (URL). Cap del Servei de Relacions Mediterrànies i Xarxes Europees al Departament d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya. Membre del Grup de recerca interdisciplinari sobre migracions GRITIM-UPF. Directora del comitè d'ètica del projecte Horizon 2020 TransGang. Ha estat Directora del Departament de Programes a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i Directora de la Unitat de Programes i Xarxes de la Fundació Anna Lindh (Alexandria, Egipte) fins 2016.
Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i Professor Agregat dels Estudis d'Economia i Empresa (UOC). Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en aquesta institució.
Web personal.
Josep M. Reniu i Vilamala. Vigatà i politòleg, és Professor Titular d'Universitat de Ciència Política i de l'Administració a la UB. L’any 2010 va fundar, amb un grup d'investigadors nacionals i internacionals, l'Observatori dels Governs de Coalició (OGC). S'ha especialitzat en governs de coalició, coalicions polítiques i també en l’anàlisi sociopolític del vot electrònic.
Josep-Maria Arauzo-Carod: Catedràtic d'Economia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on és Director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS). Llicenciat en Ciències Econòmiques (Universitat de Barcelona) i doctor en Economia (Universitat Rovira i Virgili), ha estat investigador visitant a la University of Reading (Regne Unit) i actualment és Director de la International Network of Economic Research (INFER) i membre del Tribunal Català de Defensa de la Competència (ACCO).
Eva Coll-Martinez: Professora adjunta a l'Université de Toulouse Capitole (Sciences Po) i investigadora al centre de recerca LEREPS (França). Doctora en Economia per la Universitat Rovira i Virgili, ha estat investigadora postdoctoral al centre de recerca CREM de la Université de Caen Normandie (França).
Enginyer informàtic per la UAB especialitzat en intel·ligència artificial. Treballa des dels 90 en el terreny de la interacció humana amb els ordinadors en empreses com IBM, Deutsche Bank i Gotomedia. Ha creat empreses en els àmbits del disseny, la comunicació, la música i l'arqueologia. Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen, imparteix classes de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i dicta conferències. Col·labora a RAC1, La Vanguardia, VIAempresa i betevé.
Manresa, 1967. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi «Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític», dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Actualment exerceix com a professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en història del moviment catalanista, tant del seu vessant polític com del cultural, ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans de 2001 amb el treball "Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista" i el XXI premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb el treball "Almirall i el federalisme intransigent". Ha editat les memòries de l’advocat, periodista i dirigent republicano-federal barceloní Conrad Roure (1841-1928) titulades "Recuerdos de mi larga vida", 7 toms, Vic, Eumo-IUHJVV, 1994-1999 i 2010, de Valentí Almirall, una "Antologia de textos", amb un estudi introductori, Barcelona, Generalitat-Institut d’Estudis Autonòmics, 2011, i és un dels editors d'"Antoni Saumell Soler. Miscel·lània in Memoriam", Barcelona, UPF, 2007; "España frente a la Independencia de Marruecos" (2017), "La guerra de independencia de Argelia y sus repercusiones en España" (2018), "¿Una Unión Europea en Crisis? Reflexiones para un debate urgente" (2019) i "Viajeros en el país de los sóviets" (2019). Les seves línies d’investigació actual són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.
Doctor en Història
Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Premi Extraordinari de Doctorat per la mateixa universitat i professor agregat del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. Les seves investigacions s'han centrat en la trajectòria del moviment comunista internacional, dedicant atenció especial al seu impacte a nivell de Catalunya. És autor de diferents obres, entre les que destaquen "La Revolució Russa i Catalunya", "Falsa leyenda del Kremlin. El consulado y la URSS en la Guerra Civil Española", "Entre Franco y Stalin. El difícil itinerario de los comunistas en Cataluña, 1936-1949" o "Nosaltres, els comunistes catalans. El PSUC i la Internacional Comunista durant la Guerra Civil".
Eurodiputat
Josep Maria Terricabras és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster (Alemanya). Ha realitzat estades d'investigació a la Universitat de Münster, al St. John's College de Cambridge (Anglaterra) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). L'any 1995 va ingressar com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment Terricabras és catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de Girona. A més, va fundar i dirigir la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani fins a l'any 2014. La seva especialitat és la filosofia contemporània, i sobretot l'obra del filòsof Ludwig Wittgenstein. És l'introductor als Països Catalans del projecte ‘Filosofia 3/18’ (Philosophy for children). També ha dirigit l'actualització del Diccionari de filosofia, del filòsof barceloní Josep Ferrater Mora. És membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda és assessor de la Revista de Catalunya, president del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, i va ser president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics de PEN International (2008-2014). Políticament, actualment és diputat al Parlament Europeu, on és president de l'Aliança Lliure Europea (ALE) i vicepresident del Grup dels Verds-ALE. Va ser elegit membre del Parlament Europeu el maig de 2014 com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya. Entre altres coses, com a eurodiputat, ha estat autor de l’informe de Drets Fonamentals a la UE el 2017 i forma part del grup restringit del Parlament Europeu que segueix el procés del Brexit.
Llicenciada en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora per la Universitat de Maastricht, que va cursar amb una beca Marie Curie. Ha realitzat estades d'investigació pre-doctoral a l'Institut de Recerca Econòmica i Social de la Universitat d'Essex, a la Toulouse School of Economics i a la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook, amb una beca Fulbright-Schuman. Va obtenir una beca post-doctoral Robert Solow atorgada pel "Centre Cournot for Economic Research" de París i ha impartit classes en universitats d'Espanya, Països Baixos i Mèxic. La seva investigació actual se centra en l'anàlisi de l'impacte de les Polítiques Públiques i els Sistemes de Pensions sobre decisions de mercat de treball així com sobre la salut. Actualment és professora al Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona i investigadora en l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), el Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra i en IZA.
Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cursà estudis a París en Ciència Política i a Barcelona en Dret. El seu camp actual d'especialització en la recerca és la implicació paterna i la custòdia compartida. El 2018 l'IEC li concedí el Premi Catalunya per la seva contribució a la sociologia de la família.
Lídia Gallego Balsà: Lectora Serra Húnter al Departament d'Estudis Anglesos i Alemanys de la URV. És especialista en l'estudi de les polítiques lingüístiques, la internacionalització i el multilingüisme en l'àmbit universitari mitjançant l'anàlisi del discurs. Membre del grup de Recerca en Llengua i Lingüística (ROLLING). Ha publicat The Sociolinguisitics of Higher Education (Palgrave, 2019) en coautoria amb Josep Soler.
Josep M. Cots: Catedràtic de Llengua Anglesa i Lingüística Aplicada de la UdL. Fundador del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada (CLA). En la seva recerca combina l'anàlisi del discurs i la sociolingüística en l'estudi del multilingüisme, amb un èmfasi especial en l'àmbit educatiu.
Peter Garrett: Professor emèrit del Centre de Recerca en Llengua i Comunicació de la Universitat de Cardiff, Gal·les. Principalment ha investigat en les àrees de la sociolingüística i la psicologia social de la llengua, especialment en relació amb les actituds i el canvi d'actituds cap a les llengües, i els impactes de la globalització i la internacionalització en les llengües minoritàries i estàndards.
Doctora en Lingüística Computacional i responsable de la línia de traducció automàtica al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC), on lidera la recerca en tècniques d'aprenentatge no supervisat per llengües amb pocs recursos. És representant a Espanya de la xarxa europea de recursos lingüístics (ELRC) i compta amb una llarga experiència en l'àmbit de les tecnologies de la llengua, tant en el sector industrial (va desenvolupar el corrector gramatical del castellà a Microsoft) com en la investigació acadèmica. És coautora d'un informe encarregat pel Parlament Europeu sobre la igualtat de les llengües davant els reptes plantejats per la digitalització i ha assessorat en diverses ocasions el Parlament Europeu sobre aquests temes. També és membre de la junta directiva de Linguapax, una organització no governamental dedicada a la protecció i revitalització de la diversitat lingüística mundial i a favor del diàleg i la pau.
Granollers, 1997. Estudiant de darrer any de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Interessat en temes de revitalització lingüística i modernització cultural, actualment col·labora amb el Mapa Religiós de Catalunya com a beneficiari de la beca de col·laboració a departaments convocada pel Ministerio de Educación y Formación Profesional el curs 2019-20.
Marc Medrano Martorell: professor catedràtic de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (UdL) i coordinador del grup de recerca SEMB. És llicenciat en Química, i doctor en Enginyeria Química, tots dos per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els seus interessos de recerca inclouen sistemes tèrmics avançats, absorció i refrigeració radiativa, eficiència i optimització energètica en edificis i indústria, emmagatzematge d'energia tèrmica, anàlisi del cicle de vida i impactes ambientals, i innovació docent.
Ingrid Martorell Boada: professora agregada de l'Escola Politècnica Superior de la UdL i membre del grup SEMB. És llicenciada en Química, i doctora en Enginyeria Química, tots dos per la URV. Els seus interessos de recerca se centren en mesures de propietats dels materials per a l'emmagatzematge d'energia tèrmica, sistemes tècnics avançats de refrigeració , eficiència energètica i innovació docent.
Albert Castell Casol: professor catedràtic de l'Escola Politècnica Superior de la UdL, adjunt del Vicerrectorat d’Organització Acadèmica i membre del grup SEMB. Es va llicenciar en Enginyeria Tècnica Industrial (esp. Mecànic) a la UdL, i en Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i es va doctorar a la UdL l'any 2009. Els seus interessos de recerca inclouen sistemes tèrmics avançats, transferència de calor, energia solar, refrigeració solar, refrigeració radiativa, eficiència energètica, emmagatzematge d'energia tèrmica, edificis de baix consum i avaluació del cicle de vida.
Roger Vilà Miró: graduat en Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials i Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat per la UPC. Actualment és investigador predoctoral al grup SEMB de la UdL.
Historiador i traductor alguerès que viu a Barcelona des del 2006. Llicenciat per la Università di Firenze i doctorat a la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat com a investigador postdoctoral a Università di Corsica Pasquale Paoli. Interessat pels nacionalismes, la construcció de l'estat-nació i els estudis insulars, ha publicat diversos treballs en català, italià, anglès i castellà sobre l'Alguer, els nacionalismes a Sardenya i Còrsega i les relacions entre aquestes dues illes. És membre del Grup de Recerca sobre Estats, Nacions i Sobiranies de la UPF, del Gruppo di Lavoro sulle Piccole Isole e gli Stati Arcipelagici dell'Associazione dei Geografi Italiani i imparteix classes d'història de Barcelona, Catalunya i Espanya a alumnes nord-americans al CIEE de Barcelona. El 2018 va guanyar la Borsa d'Estudi dels Països Catalans de l'IEC, amb un projecte de recerca sobre la figura de l'intel·lectual i activista sard Antoni Simon Mossa.
https://orcid.org/0000-0001-9798-0874
Llicenciada en Ciències Polítiques, màster en Estudis de Dona, Gènere i Ciutadania i doctorada en Geografia, amb menció internacional i premi extraordinari. Investigadora post-doctoral Juan de la Cierva des de 2015. Els seus temes d'investigació se centre en la conceptualització del Dret a la Ciutat des d'una perspectiva de gènere interseccional, les geografies feministes i de la sexualitat i estudis de joventut. Més informació.
Vallbona d’Anoia, 1981. Màster en Antropologia Lingüística per la Universitat de Toronto i doctora en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professora agregada a la Universitat de Lleida, on fa recerca sociolingüística crítica dins del Cercle de Lingüística Aplicada (CLA) sobre mobilitats, multilingüisme i identitats transnacionals. És membre vocal de la Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i també del comitè editorial de Treballs de Sociolingüística Catalana. Les seves publicacions inclouen el llibre Migrant Communication Spaces: Regimentation and Resistance (Multilingual Matters, 2014).
Marina Massaguer: Tarragona, 1982. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili (URV). En l'actualitat fa recerca sociolingüística al CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva tesi doctoral, en curs, se centra en els posicionaments dels no catalanoparlants respecte a les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya.
Avel·lí Flors-Mas: Castelló de la Plana, 1988. Llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la UB. És investigador del CUSC - Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB i professor associat del Grau de Lingüística de la mateixa universitat. La seva recerca se centra en la sociolingüística de la joventut i de la immigració, en la demolingüística, i en l'estudi de les polítiques lingüístiques, especialment en l’àmbit educatiu.
F.Xavier Vila: Esplugues de Llobregat, 1966. Catedràtic de Sociolingüística Catalana i director del Departament de FIlologia Catalana i Lingüística General de la UB i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (UB). Col·laborador de mitjans com el diari Ara i la revista Núvol, entre les seves darreres publicacions acadèmiques hi ha els capítols 'Language demography i 'Teaching and learning of Catalan', al Manual of Catalan Linguistics o 'L'insult com a finestra a la ideologia nacionalista'.
Professor en via de permanència al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge a la Universitat Pompeu Fabra. Com a membre del Grup d'Estudis del Discurs i de la Traducció, està interessat en la investigació del discurs i de les metàfores i com afecten la societat.
Pàgina personal.
Periodista, SMM i emprenedora digital. Dirigeix i presenta el programa 'Popap' de Catalunya Ràdio. La seva trajectòria està centrada a la ràdio i des del 2003 capficada en internet i les tecnologies. És premi #DonaTIC per la seva tasca de divulgació del món digital i és cofundadora del primer portal de cites en català QuedemOnline.cat.
Mariona Lladonosa: politòloga, doctora en Sociologia i investigadora postdoctoral de la Universitat de Lleida.
Özgür Günes Öztürk: investigadora, sòcia fundadora de la Cooperativa Col·lectivaT i professora associada de la Universitat de Lleida.
Professora a la Graduate School of Business and Law de la RMIT University (Melbourne, Austràlia). Es doctora en Dret (2002) i Master en International Legal Studies (2000) per la Universitat de Stanford. Es co-fundadora de l'Institut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (IDT-UAB). La seva recerca i publicacions s'ocupen de la intersecció entre el dret, la política i la tecnologia, amb un especial interès pels processos d'intel·ligència col·lectiva i d'innovació democràtica.
Investigadora ERC a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre dels centres de recerca TALP i IDEAI on co-lidera el grup de traducció automàtica. La seva recerca se centra en el camp de la traducció automàtica. Ha treballat a LIMSI-CNRS (París), al Barcelona Media Innovation Center, Universidade de São Paulo, Institute for Infocomm Research (Singapur), Instituto Politécnico Nacional (Mèxic) i a la Universitat d'Edimburg.
Directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Banyoles, 1969. Doctora en Sociologia per la UAB. Professora associada a la UAB, investigadora de la UPF i directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Ha publicat "El català i la immigració" (1999), "Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya" (2004), "El català a les empreses" (2005), "Noves idees per a la gestió de les migracions" (2006) (també en anglès), "Estratègies de transmissió lingüística en famílies multilingües" (2012), "La Transició franquista. Un exercici d'apropiació de la història" (Pòrtic, 2014), premi Carles Rahola d’Assaig 2014 i "Diversitat i integració en l'associacionisme cultural català" amb Enric Saurí (2015). També ha guanyat el premi Jaume Camp de Sociolingüística 2012 per un estudi sobre les trajectòries lingüístiques a Catalunya.
Líder de la Unitat de Text Mining al Barcelona Supercomputing Center, on lidera el projecte AINA. Té una llarga experiència en la creació i desenvolupament de tecnologies i infraestructures relacionades amb l'adquisició, producció, gestió i avaluació de recursos lingüístics per al processament del llenguatge natural i ha participat en un gran nombre de projectes europeus.
Escriptor i articulista. Doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació. Ha estat distingit amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode. Amb l'assaig El somni de Lucreci (2014), una història de la llibertat del pensament, va rebre el XXXIV Premi Carles Rahola.
Llicenciada en Física i en Lingüística per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment és professora de Lingüística Computacional i investigadora en el camp de les Tecnologies de la Parla al Centre de Llenguatge i Computació (CLiC) de la Universitat de Barcelona.
Graduada en Llengua i literatura catalanes per la UOC. Des de l'any 2008 treballa al Servei d'Educació de l'Ajuntament de Banyoles, com a responsable de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) i en la gestió de programes educatius.
Ciuret-Vidrà, 1968. Mestra i llicenciada en filologia catalana és directora d'Eumo, l’editorial de la UVic-UCC, editorial especialitzada en llibres d'educació, llengua i història. És coautora d'algunes obres relacionades amb l'ensenyament i aprenentatge de la llengua, com per exemple el Primer Diccionari, i també ha col·laborat amb Manuel Llanas en la redacció de la Història de l'edició a Catalunya (6 volums). En les edicions de 2013-2015 va ser presidenta de La Setmana del Llibre en Català i entre 2016 i 2020 presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (EDITORS.CAT).
Professora agregada del Departament d'Empresa de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diferents llibres i articles acadèmics relacionats amb el turisme urbà i els seus impactes en la destinació.
Advocada, mediadora i coach, especialitzada en l'estudi i el treball teòric en matèria de dret de família. Membre de la Secció de persona i família de la Comissió de Codificació del Departament de Justícia de la Generalitat, integrant del Grup de recerca del Centre d'Estudis Demogràfics "La custòdia compartida després d’una ruptura" i, des del 2017, presidenta de l'Associació catalana de dret col·laboratiu. Biografia completa.
Neus Frigolé: Llicenciada en filologia anglesa. Ha cursat el Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura, de la Universitat de Barcelona (UB). Professora associada de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d'Educació, de la UB, professora col·laboradora de la UManresa i Tutora del Màster universitari d'Ensenyament i Aprenentatge d'Idiomes mitjançant la Tecnologia de la UOC. Membre del grup Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües (PLURAL).
Eva Tresserras: Doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Filologia Hispànica per la UB. Professora, especialista en llengües i plurilingüisme. Docent de Blanquerna, de la UB i de la UVIC-UCC. Membre del grup Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües (PLURAL).
Investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials. És autor del blog www.ubicarse.net.
Enginyer informàtic per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), màster en intel·ligència artificial per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i doctor en traducció automàtica neuronal per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A banda de la seva carrera acadèmica, acumula més d'una dècada com a desenvolupador de programari i també té experiència professional com a científic de dades. Actualment és emprenedor i es troba desenvolupant Learnik, una app gratuïta d'aprenentatge d'idiomes.
Barcelona, 1977. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor associat del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Actualment és Tècnic de Gestió de l'àrea de continguts i projectes del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Especialista en la Guerra Civil, exili i la dictadura franquista. És autor de diferents articles i dels llibres La violència dels uns i dels altres. La repressió durant la guerra i la postguerra a Olesa de Montserrat 1936-1945 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007); Els esclaus de Franco (Ara Llibres, 2008), conjuntament amb Queralt Solé; El jutge dels cementiris clandestins. Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960) (Ed. Gregal, 2012); La gran destrucció. Els danys de la Guerra Civil a Catalunya 1936-1957 (Pagès Editors, 2016); El port de Barcelona: objectiu militar durant la Guerra Civil (1936-1939) (Museu Marítim de Barcelona, 2017), i <>Carme Ballester, compromís, resistència i solitud (Gregal, 2018).
Llicenciat en periodisme el 2010, moment en el qual va entrar a formar part de l'equip fundacional de l'ARA, on va integrar-se a la secció de Política. Allà es va especialitzar en la informació de Govern, de Presidència i de Convergència. Des del 2016 treballa a NacióDigital, cobrint les mateixes àrrees. Des del 2019 és cap de Política del diari. Ha cobert més d'una desena de campanyes electorals.
Jugador de tennis fins als 20 anys, seguidor voraç dels esports i malalt del Barça. Lector predisposat a facilitar oportunitats a tot el que caigui a les meves mans. Més de Sònar que de Primavera Sound, però sense dogmatismes. Família i amics, amics i família.
Consultor en polítiques culturals, de joventut, comunicació i gestió d'organitzacions. Llicenciat en Ciències de la Comunicació i Màster en Gestió Cultural. En l'actualitat, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), però també ha estat director de XOU, Projectes i Gestió, una empresa de gestió cultural (1992-2006), gerent de l'Ateneu Barcelonès (2005-2009), director del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (2009-2011), va dirigir un postgrau sobre polítiques de joventut a la UB (2000-2006), membre de la junta directiva de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (2011-2014) i president fundador de l'Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (2005-2009). Recentment també ha redactat el document "Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes" per a la Diputació de Barcelona i l'Estratègia Valenciana de Joventut per a la Generalitat Valenciana.
Historiador i periodista. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB. Redactor del diari El Punt Avui i la revista Presència entre el 1990 i el 2017. Actualment, director adjunt del setmanari La República. El 2012 va rebre el 23è Premi Josep Lladonosa d’història local dels Països Catalans per l'estudi La guerra de l'arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909) i acaba de publicar El primer procés contra Catalunya. Repressió i resistència després del 6 d'octubre de 1934 (Eumo Editorial). A nivell polític, ha estat alcalde de Banyoles (1999-2007), responsable de Medi Ambient a la Diputació de Girona (2003-2006) i diputat al Parlament (2006-2015).
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona (2003), doctor per la Universitat Rovira i Virgili (2007) i professor adjunt per la Universitat de Turku (2020). Va fer la tesi doctoral sobre l'adaptació de l'ús de codons en genomes procariotes. Des de llavors, s’ha dedicat a la recerca en genòmica evolutiva i biologia computacional, en centres públics dels Estats Units (National Institutes of Health, Bethesda, Maryland) i Finlàndia (Universitat de Turku), i té nombrosos articles publicats en revistes científiques. Actualment és investigador de la unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili.
Lleida, 1965. Va nàixer i viu a Lleida. Actualment és professor d'Història de Lleida al Programa Sènior i Tècnic de Biblioteca a la Universitat de Lleida. En 1988 es diplomà com a mestre per la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1991 es llicencià en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, en 1997 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Lleida, amb la tesis titulada: "La Lleida dels Progressistes" (1840-1843). Ha publicat els següents llibres: "Canvi econòmic i social en el pas de l’antic règim a l’Estat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX" (1999); "El Trienni Progressista a la Lleida del segle XIX: la Regència del general Espartero (1840-1843)" (2000); "Polítics de Lleida: el poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868)" (2002), Premi Josep Lladonosa d’Història Local 2001; "Tots a l'escola? Orígens de l'ensenyament públic contemporani: el model educatiu liberal de la Lleida del XIX" (2006), XXII Premi Ferran Soldevila d'estudis històrics; "Els inicis de la historiografia contemporània a Lleida (1750-1860)" (2010), Premi d'història Gumersind Bisbal de l'any 2009; i "Modernització i Renaixença en la Lleida del segle XIX" (2013), entre d'altres. Ha centrat els seus estudis en els segles XVIII i XIX a Lleida, i en el canvi de l'antic règim feudal tardà al liberalisme. Actualment, és membre de l'equip d'investigació sobre parlamentarisme liderat per Borja de Riquer a la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el qual ha participat com a redactor del "Diccionario Biográfico de Parlamentarios Españoles" (1810-1854), 2 volums (2010-2012).
Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV), coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Així mateix, és membre de la Societat Verdaguer d'Estudis Literaris, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del Grup d'Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l'Institut Superior d'Investigacions Científiques-IVITRA i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Historiador de la literatura, ha centrat l'interés de les seues investigacions en l'estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Entre els seus llibres, cal destacar: "Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente" (IAM, 2001), "Teodor Llorente, el darrer patriarca" (Bromera, 2004), "Poesies valencianes de Constantí Llombart" (AVL, 2006), "Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana" (PUV, 2007) –premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)–, "La Renaixença i la Ruta del Cister" (Cossetània, 2008), "El valencianisme de la Renaixença" (Bromera, 2011) –premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, "La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911)" (Denes, 2011). És també el secretari de redacció de les publicacions periòdiques especialitzades Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, de la UV, i Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d'Investigació.
Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, 2001. Ha fet classes al batxillerat concertat i la Universitat des de 1980. Ha publicat més d'una vintena de llibres de filosofia, edicions de diversos filòsofs de la Il·lustració, estudis sobre història del pensament a Catalunya, sobre sociologia de moviments juvenils i treballs d'ètica aplicada, estudis sobre problemes de la crisi de la modernitat i sobre els clàssics del XVII i del XVIII. Continua treballant sobre temes al voltant de la Il·lustració i l'herència de les Llums i les ètiques aplicades. Més informació.
Doctor en biologia, socioecòleg, membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, president d'ERF. Ha estat professor de diferents universitats, consultor ambiental de la UNESCO i de la Unió Europea, president de la Junta Administrativa de l'Hospital Clínic de Barcelona i del Consell Social de la UPC i actiu constructor de les tesis sostenibilistes. És col·legiat d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Olesa de Montserrat, 1953. Professor emèrit de Literatura Catalana de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Ramon Sanahuja Vélez: director del Departament d'Atenció i Acollida d'immigrants de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2015, i actualment és també responsable de l'atenció de refugiats a la ciutat.
Al llarg dels anys ha ocupat diversos càrrecs directius de la ciutat en matèria d'immigració, interculturalitat, innovació social i cooperació internacional i ha estat responsable del Pla Intercultural de Barcelona (2009-2011).
Va ser president del Grup de Treball de Migracions d'Eurociutats representant a Barcelona (2009-2013).
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Màster en Gestió Pública, ha participat com a docent en diferents Màsters i Postgraus en immigració (UAB, UB), així com en l'Acadèmia d’Immigració de la Universitat d'Oxford (2015-17).
Pablo Peralta de Andrés (@asteroideas): treballador social i mediador. Postgrau en Mediació (URL), Postgrau en Gestió de Grups (UPF-IDEC). Des del 2016 és tècnic de la Direcció d'Atenció i Acollida d'Immigrants de l'Ajuntament de Barcelona on, des del Pla "Barcelona Ciutat Refugi", dona suport a entitats amb les quals teixeix aliances, canalitza els oferiments de col·laboració i dirigeix els continguts del web ciutatrefugi.barcelona.
La seva trajectòria s'ha centrat en el treball comunitari a l'àmbit municipal: tècnic del Projecte RADARS a Barcelona, responsable del Servei de Mediació de Ripollet i al Servei de Mediació de Santa Coloma de Gramenet, entre d'altres.
Docent en Gestió de Conflictes, va ser l'impulsor del primer projecte de Mediació Penitenciària a Catalunya (CP Brians1) i forma part de la Xarxa per a la Mediació (@xarxamediacio) i Tèsera Mediació (@TeseraMediacio).
Raquel Camprubí: Professora Agregada de la Universitat de Girona (UdG). Va finalitzar el seu doctorat l'any 2009, centrant-se en la formació de la imatge turística i les xarxes relacionals, i va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat en Gestió i Administració d'Empreses 2011. Els seus interessos de recerca se centren en la gestió de destinacions, la imatge i branding de les destinacions, el comportament del turista, les fonts d’informació turística i la percepció de risc.
Joan Garau-Vadell: Ensenya Màrqueting i Investigació de Mercats als estudiants de Grau i Màster de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha exercit com a director de l'Escola de Turisme d'Eivissa i actualment dirigeix el postgrau en Revenue Management de la UIB. Les seves àrees de recerca inclouen el màrqueting de destinacions turístiques, el turisme peer-to-peer, la interacció turista-resident, el comportament de compra dels turistes, la satisfacció turística i l'anàlisi de segments turístics específics.
Professeur d'Économie au Lycée français de Barcelone. Conseiller consulaire élu à l'Assemblée des Français à Barcelone pour l'Espagne, le Portugal et l 'Andorre. Vit à Sant Cugat del Vallès depuis 8 ans. Marié à une valencienne et a 3 enfants.
Catedràtic emèrit de Microbiologia de la UB (1988-2013). Adjunct Professor de UMASS-Amherst, EUA (2001-actualitat). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. President de la Sociedad Española de Microbiología (2007-2014). Vice-president de la COSCE (Confederación de Sociedades Científicas de España) (2013-actualitat). Fellow de la Linnean Society, de l'American Academy of Microbiology i de l'Academia Europaea. Dr HC por la Universidad Autónoma de Veracruz, México. Fundador i primer director de la revista International Microbiology. Director de la revista Contributions to Science, de l'IEC. Els seus estudis sobre l’ecologia microbiana de les comunitats fotosintètiques anaeròbiques de l'àrea càrstica del llac de Banyoles i dels tapissos microbians del delta de l'Ebre i del delta del Roïna han contribuït de forma destacada al coneixement de les primeres comunitats de microorganismes que van aparèixer a la Terra i al fet que la comunitat científica internacional estudiï aquest tipus d'ecosistemes primigenis. Ha publicat nombrosos articles de divulgació de la microbiologia en diverses revistes, en català, castellà i anglès. Actualment és el Director Acadèmic del Hub de Barcelona de l'Academia Europaea, i és responsable de l'àrea dels països del sud d'Europa i de la Mediterrània, incloent-hi Turquia i Israel.
Ricard Guerrero: Catedràtic emèrit de Microbiologia de la UB (1988-2013). Adjunct Professor de UMASS-Amherst, EUA (2001-actualitat). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. President de la Sociedad Española de Microbiología (2007-2014). Vice-president de la COSCE (Confederación de Sociedades Científicas de España) (2013-actualitat). Fellow de la Linnean Society, de l'American Academy of Microbiology i de l'Academia Europaea. Dr HC por la Universidad Autónoma de Veracruz, México. Fundador i primer director de la revista International Microbiology. Director de la revista Contributions to Science, de l'IEC. Els seus estudis sobre l’ecologia microbiana de les comunitats fotosintètiques anaeròbiques de l'àrea càrstica del llac de Banyoles i dels tapissos microbians del delta de l'Ebre i del delta del Roïna han contribuït de forma destacada al coneixement de les primeres comunitats de microorganismes que van aparèixer a la Terra i al fet que la comunitat científica internacional estudiï aquest tipus d'ecosistemes primigenis. Ha publicat nombrosos articles de divulgació de la microbiologia en diverses revistes, en català, castellà i anglès. Actualment és el Director Acadèmic del Hub de Barcelona de l'Academia Europaea, i és responsable de l'àrea dels països del sud d'Europa i de la Mediterrània, incloent-hi Turquia i Israel.
Mercè Berlanga: Doctora en Biologia especialitat microbiologia per la Universitat de Barcelona. Professora agregada del Departament de Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, secció de Microbiologia, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, de la UB. Compagina l'activitat docent en els diferents graus i màsters que ofereix la facultat de Farmàcia amb l'activitat investigadora. Al llarg de la seva activitat científica ha anat desenvolupant diversos temes: Mecanismes de resistència a antibiòtics i desinfectants en patògens nosocomials i en microorganismes ambientals; caracterització fenotípica de soques bacterianes de diferent origen (com ara clíniques, ambientals o de la indústria) en la formació de biofilms; caracterització eco-taxonòmica en biofilms multiespècies (especialment en tapissos microbians i en la microbiota intestinal en insectes xilòfags). A més, ha publicat nombrosos articles sobre la difusió de la microbiologia, mostrant la importància dels microorganismes en la conservació de la vida humana i el medi ambient. Ha dissenyat material gràfic i logotips per a reunions i societats científiques, en les quals ha guanyar diferents premis.
Dotze anys d'experiència com a periodista, els últims quatre dels quals, especialitzat en anàlisi de dades i transparència.
Veure fitxa completaLlicenciat en periodisme a la UAB, el primer mitjà on va treballar va ser Público, el 2010, tot i que aquell mateix any va incorporar-se a l'Ara, des de la seva fundació. Va formar-hi part de la secció de política durant sis anys i va exercir-hi de subcap, fins que el 2016 va passar a formar part de la redacció de Nació Digital, inicialment a la mateixa secció. Malgrat que sempre havia mostrat interès pels enfocaments de dades, no va ser fins al 2018 que va cursar el postgrau d'analista de dades per a l'anàlisi política i la gestió pública de la UB i, des de llavors, exerceix com a periodista de dades i transparència. Igualment, és autor de tres llibres ('Escac al poder', en solitari; 'I tot això com es paga? 100 claus per entendre la Hisenda catalana', amb Ferran Casas; i 'Ferides d'exili', amb Mònica Hernàndez), ha estat professor d'estadística al màster de periodisme de dades i fact-checking de la Blanquerna i ha col·laborat al Més 324, El Matí de Catalunya Ràdio, Rac1, Ser Catalunya i la revista Sàpiens.
'Periodisme de dades, una aposta per l'objectivitat i contra la sobreinformació' (revista de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació, pàgines 54-56: https://www.amic.media/media/files/AMIC_12_Def.pdf)
Apassionat de les dades, l'estadística i el llenguatge de programació R. Per desconnectar, però, li agrada llegir, seguir el Rayo Vallecano, mirar sèries, anar a concerts i festivals de música i gaudir de llargues tardes de terrassa amb amics.
Estudiant de doctorat al Departament de Traducció i Ciències de Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Va aconseguir el títol de màster en Espanyol com a Segona Llengua a la Universitat Complutense de Madrid després d'haver obtingut la llicenciatura en Filologia Hispànica a la Universitat de Llengües i Cultura de Beijing (Xina). El seu projecte doctoral està enfocat en l'aprenentatge de català per part dels estudiants xinesos a Catalunya.
Sergi Morales-Gálvez: El Prat de Llobregat. Doctor en filosofia i investigador postdoctoral en teoria política a la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven). Twitter: @sergimorales
Lluís Pérez Lozano: Filòsof polític. Actualment és director acadèmic de la Fundació Josep Irla, així com professor i investigador en Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra. La seva especialitat són les teories de la democràcia i la justícia, el republicanisme i les teories de la secessió. Twitter: @perezlozano
Sheila González Motos: Doctora en Ciències Polítiques i Transformació Social i Investigadora Postdoctoral del Departament de Sociologia de la UAB. És membre del Grup de Recerca Globalisation, Education and Social Policies (GEPS) i de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB. Especialista en política educativa i desigualtat social.
Xavier Bonal i Sarró: Catedràtic de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat d'Àmsterdam (UvA). És director del Grup de Recerca Globalisation, Education and Social Policies (GEPS) del Departament de Sociologia de la UAB. Especialista en sociologia de l'educació i política educativa.
Soledad Morales (@SoleMoralesUOC): Doctora en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona, Magister en Geografia per la mateixa universitat i Postgrau en Agent de Desenvolupament Internacional per la Universitat Politècnica de Catalunya i Setem (1998). Actualment és professora Agregada dels Estudis d'Economia i Empresa i Directora Acadèmica del Màster Universitari en Turisme Sostenible i TIC i del Màster d'Estratègia i Gestió Sostenible de les Destinacions Turístiques. Membre del grup de recerca en Turisme de la UOC NOUTUR. Lidera diferents projectes d'I+D en l'àmbit de la disciplina turística.
Lluís Garay (@luisgaraysbd): Doctor en Economia per la Universitat Autonòma de Barcelona. Actualment és el director del Grup de Recerca NOUTUR (Noves Perspectives en Turisme i Oci) de la UOC, on també realitza docència en els àmbits de la historia econòmica i el turisme. Anteriorment va ser director dels Segons Cicles en Administració i Direcció d'Empreses i de Ciències del Treball de la UOC així com director del Grau en Relacions Laborals i Ocupació i del Màster en Responsabilitat Social Corporativa. Des de 2010 és també professor col·laborador a la Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB.
Investigador doctor del programa Beatriu de Pinós al departament d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB). La seva recerca es centra en els orígens i evolució d'indústries i empreses, així com en els processos que impulsen el canvi econòmic i institucional. Actualment treballa sobre l'evolució en el llarg termini dels models de gestió i organització en els clubs de futbol professional i en com han creat i sostingut el seu avantatge competitiu. Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Història Econòmica per la UB, ha estat investigador postdoctoral a la Université Libre de Bruxelles i professor lector a la Universidad de la Laguna.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques i Professor Lector (Assistant Professor) a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). També sóc professor consultor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Anteriorment (2017-2019) va ser investigador postdoctoral a la London School of Economics and Political Science (LSE) i a la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA). El seu article "Do All Roads Lead the Centre" va guanyar recentment el Robert M. Worcester Prize (World Association for Public Opinion Research).
Consellera d'Igualtat i Feminisme. Activista feminista. És Professora Agregada de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix també la Unitat d'Igualtat. La seva recerca se centra en les relacions de poder de gènere en la participació política així com en les resistències a la implementació de les polítiques d'igualtat. És la co-coordinadora de la Gender-Focused Parliamentary Institutions Research Network (GenParlNet).
Doctora en Dret Constitucional per la Universitat de València i professora del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Dret de la Universitat de València, també és professora-col·laboradora de Dret Constitucional de la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment és Directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la UV. L'any 2017 va ser guardonada amb el Premi de Dret Manuel Durán i Bas de l'Institut d'Estudis Catalans per l'obra "Drets lingüístics i ordenament constitucional: seguretat lingüística vs. Jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya". Una de les seues principals línes d'investigació són els drets lingüístics. És autora de nombrosos articles acadèmics i llibres sobre els drets lingüístics.
Quatre anys com a periodista tot terreny, tres anys en crítica cinematogràfica i comunicació audiovisual.
Veure fitxa completaGraduat en periodisme per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Forma part de NacióDigital des del 2018, treballant des de la taula de continuïtat i més tard, en paral·lel, en secció de cinema, sèries, cultura i audiovisuals. Del 2019 al 2022 va formar part de l’opinió i les tertúlies de l’Aquí Cuní, a Ser Catalunya. També a Ràdio Estel des del 2022, a la secció de cinema del programa La Caravana.
Tertúlia i anàlisi de cinema a l’Aquí Cuní de Ser Catalunya aquí
Apassionat del cinema, els esports i la política. Jugador de tennis fins als 17 anys, creia des de petit que el seu futur era estudiar Història fins que va descobrir que li encantava escriure-les. Defensor de la música i els videojocs com a elements centrals d’una vida plena.
Politòleg, professor lector Serra Húnter del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG). Actualment coordina els estudis del grau en Treball Social. Durant 14 anys va treballar al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, gestionant les polítiques locals d’integració de la immigració, i la planificació dels serveis socials. La seva activitat docent i investigadora es centra en les polítiques socials, els serveis socials i les polítiques públiques d’integració de la immigració.
Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UANB. Redactor especialitzat en ciència al serveis informatius de TV3. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa 'El medi ambient'. Autor de més d'una trenta de llibres, entre els quals La ciència en la literatura (Edicions UB), L'individu transparent (Pagès) i L'imperi de les dades (Bromera). Guanyador de diversos premis: Joan Fuster, Josep Vallverdú (en dues ocasions), Joaquim Xirau, Premi Europeu de Divulgació Científica-Estudi General (en dues ocasions), Marià Vayreda, premi Crítica Serra d'Or i Premio Nacional de Edición Universitaria al mejor libro de divulgación científica.
Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, professor col·laborador d'ESADE i consultor en polítiques públiques. Ha estat alcalde de Vilassar de Dalt (2011-2019). Entre les seves publicacions, destaquen "Democràcia participativa a les organitzacions" (Fundació Josep Carol, 2003), "Política del disenso, Sociología de los movimientos sociales" (Icària, 2007), i la coordinació amb Josep M. Pascual de "El buen gobierno 2.0: La gobernanza democrática territorial" (Tirant lo Blanc, 2010).
Xavier Rambla és professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu principal tema de recerca és la política educativa de diversos països de la Unió Europea i d'Amèrica Llatina. Trobareu més informació al seu perfil de Google Acadèmic.
Premi Fundació Princesa de Girona en Investigació Científica 2019
Barcelona, 1988. Doctor en Matemàtiques per la UPC (2014, premi Extraordinari de Doctorat), ha treballat a la University of Texas at Austin i actualment és professor a la Universität Zürich. Com a investigador, treballa principalment en el camp de les Equacions en Derivades Parcials (EDP). Ha publicat desenes d'articles en revistes matemàtiques de primer nivell, i en aquests moments és el matemàtic més citat del món de la seva edat.
Madrid, 1965. Antropòloga, enginyera, professora, activista, i una de les investigadores més influents a nivell europeu en l'àmbit ecofeminista i ecosocialista. Ha estat coordinadora estatal d'Ecologies en Acció i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social. Actualment, és professora de la Universitat Nacional d'Educació a Distància i directora general de la fundació FUHEM.
Mollet del Vallès, 1948. Va estudiar Econòmiques i Filosofia. La seva tesis va ser una investigació sobre els Governs Provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells (1989), dirigida per Fabián Estapé. Ha impartit docència en les assignatures de Política Econòmica i Dona i Economia, i ha participat en Màsters de gènere i col·laborat en cursos a diverses universitats catalanes i espanyoles, entre elles la UPF, la Universidad de León , la Universidad de Torres (Jaén) i diversos Cursos de El Escorial. Ha participat a les Jornades al Parlament Europeu: "Salud y Sanidad Pública en Europa", entre altres. Ha investigat sobre gènere, polítiques públiques, salut, immigració i ciutadania, i ha publicat diversos treballs sobre les conseqüències del neoliberalisme, la integració europea i dona i democràcia a la UE. Ha col·laborat en investigacions sobre Història del Pensament Econòmic i ha traduït al català i al castellà una trentena de libres de política i economia. Va dirigir la revista teòrica "Realitat", col·laborar amb ATTAC i va ser una de les fundadores de Dempeus per la Salut Publica.
