Fotografia de 1920 en què es volia il·lustrar les pràctiques Montessori a la Casa de Maternitat. | Quaderns d'Estudi, núm. 39 / Biblioteca Rosa Sensat.

Màrqueting visual en la difusió de l'Escola Nova a Catalunya

Bernat Sureda Garcia

A la Catalunya de principis del segle XX les imatges es posen al servei de dos projectes polítics que conflueixen: el regeneracionisme noucentista del catalanisme conservador i la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'esdevenir referència de la modernitat

Estudi

Estudi per conèixer com es difón la tasca científica més enllà dels circuits universitaris tradicionals. | Lukas/Pexels.

Participa a l'enquesta sobre la divulgació de la recerca científica

Pensem.cat es proposa conèixer quin és l'estat de la disseminació, difusió i divulgació de la recerca acadèmica dels grups d'investigació de les universitats de la Xarxa Vives

Migracions

Manifestació «Volem acollir» a Barcelona, el 18 de febrer de 2017. | Adrià Costa

Els marcs polítics de la immigració a Catalunya

Xavier Casademont Falguera

Entre el 1996 i el 2020, la població estrangera empadronada a Catalunya ha passat de 97.789 persones a 1.260.000 | La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana

Desè aniversari de Tahrir

Refugiades sirianes al camp humanitari de Za'atari, a Jordània. | UN Women.

Gènere i re‑evolució àrab, superant els discursos homogeneïtzadors?

Jose Sánchez i Gemma Aubarell

No queda clar que s'hagi d'assumir que el secularisme o la revolució sigui un marcador de 'progrés' i modernitat confrontat a la religió | Els moviments socials de 2011 han creat tant oportunitats com amenaces per a les dones

Canvis i perspectiva en les relacions euro‑mediterrànies

Més enllà del refugi, com estem acollint?

Allò que és personal és polític: ecofeminismes als territoris del Nord Global

Últims articles

Anar a la cronologia

22/10/2021

Màrqueting visual en la difusió de l'Escola Nova a Catalunya

Bernat Sureda Garcia

18/10/2021

Participa a l'enquesta sobre la divulgació de la recerca científica

14/10/2021

Els marcs polítics de la immigració a Catalunya

Xavier Casademont Falguera

05/10/2021

Gènere i re‑evolució àrab, superant els discursos homogeneïtzadors?

Jose Sánchez i Gemma Aubarell

27/09/2021

L'aranès: una agonia irreversible?

Aitor Carrera

21/09/2021

L'avaluació del PDI universitari: imprimint velocitat a una carrera acadèmica amb objectius discutibles

Joaquim Brugué i Torruella

17/09/2021

Marc Sanjaume: «L'SNP no farà mai res que no compti amb la participació dels altres partits d'Escòcia»

Bernat Ferrer

10/09/2021

Avançament editorial: «Lawfare. L'estratègia de repressió contra l'independentisme català»

Damià del Clot

05/09/2021

Avançament editorial: «La desfeta. 11 de setembre de 1714»

Agustí Alcoberro

28/07/2021

El rànquing dels 20 articles més llegits

21/07/2021

Sobre l'avaluació del personal docent i investigador de les universitats catalanes

Jaume López

16/07/2021

Illes, arxipèlags i relacions transnacionals: una lliçó de Còrsega i Sardenya

Marcel A. Farinelli

09/07/2021

Llums i ombres del català al món digital

Anna Torrijos, Anton Ferret, Vanessa Bretxa i Carla Bruguera

07/07/2021

La tecnologia obre portes a la diversitat lingüística digital

Maite Melero

05/07/2021

Grans tecnològiques, demanda i igualtat lingüística, claus per al català

Joan Manel Lopez Francesch

02/07/2021

Cada clic compta: el poder de l'usuari catalanoparlant

Mariola Dinarès

29/06/2021

El fet diferencial del català: la comunitat de programari lliure i obert

Baybars Külebi

28/06/2021

Tota l'oferta en català a Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney Plus

Victor Rodrigo

25/06/2021

I si la IA permetés doblar pel·lícules automàticament al català?

Noé Casas

16/06/2021

El repte de convertir la tecnologia lingüística en una línia estratègica de país

Marta R. Costa-jussà

Més notícies

Política lingüística

La cursa «Aran per sa Lengua» va arribar aquest 2021 a la seva 27a. edició. | Conselh Generau d'Aran.

L'aranès: una agonia irreversible?

Aitor Carrera

«Ens trobem segurament en el punt més baix de tota la història pel que fa a la utilització de la llengua occitana a la Vall d'Aran, amb una comunitat de parlants d'un miler i mig de persones» | «Un reconeixement legal no és una garantia per a la 'normalització'»

Polítiques públiques

Estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, el primer dia de classe d'aquest curs 20-21. | UdL

L'avaluació del PDI universitari: imprimint velocitat a una carrera acadèmica amb objectius discutibles

Joaquim Brugué i Torruella

«Per fer carrera acadèmica cal oblidar-se de col·laborar amb els col·legues, dels alumnes, la docència i de la utilitat de la nostra feina a l'hora de transformar l'entorn. Cal oblidar-se de totes aquestes distraccions inútils i concentrar-se en les publicacions d'impacte»

Relacions Internacionals

Marc Sanjaume publica l'assaig «Independència i progrés, el repte democràtic de l'SNP» | Adrià Costa

Marc Sanjaume: «L'SNP no farà mai res que no compti amb la participació dels altres partits d'Escòcia»

Bernat Ferrer

Publica «Independència i progrés. El repte democràtic de l’Scottish National Party» | Considera que la formació «identifica que el seu objectiu és el benestar dels escocesos i es creu seriosament que la independència és un instrument, no un fi en si mateix»

Repressió

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O. | Tribunal Suprem.

Avançament editorial: «Lawfare. L'estratègia de repressió contra l'independentisme català»

Damià del Clot

Reproducció del capítol inicial del llibre, que relata com l'Estat ha encarat les demandes polítiques sorgides a Catalunya | «La manca de cultura democràtica ha alimentat una visió dicotòmica de la política pròpia d'un conflicte bèl·lic. Nosaltres o ells. Amic o enemic»

Història

El setge de Barcelona: en primer pla, un hospital de campanya i un grup d’enginyers i geògrafs francesos. Els sapadors borbònics avancen les trinxeres, assetjats per les sortides dels defensors però amb el suport de la cavalleria borbònica. Al fons, el port, la ciutat i Montjuïc. | Jacques Rigaud

Avançament editorial: «La desfeta. 11 de setembre de 1714»

Agustí Alcoberro

Reproducció de les primeres pàgines del capítol "Nit" | El llibre es presentarà el dijous dia 9 a Girona a la Llibreria 22 amb Lluís Llach, i el dimarts 14 a Barcelona a la Llibreria Ona amb Antoni Tortajada

Família

La monoparentalitat ha perdut centralitat com a custòdia de referència. | Paula Jaume.

Custòdia compartida i monoparentalitat després d'una ruptura

Lluís Flaquer

A Catalunya la custòdia compartida ha esdevingut la forma de convivència de referència després d'un divorci | A la resta de l'Estat, les custòdies monoparentals de mare o pare representen el 65,6% dels casos

DOSSIER «El català al món digital»

La configuració de dispositius en català se situa per sota del 50% | Adrià Costa.

Llums i ombres del català al món digital

Anna Torrijos, Anton Ferret, Vanessa Bretxa i Carla Bruguera

El magnat Elon Musk va fundar el 2015 el grup d'investigació OpenAI, creadora del revolucionari model GPT-3. | Steve Jurvetson/Flickr.

La tecnologia obre portes a la diversitat lingüística digital

Maite Melero

La seu central de Microsoft, a Redmond, Washington (EUA). | Microsoft.

Grans tecnològiques, demanda i igualtat lingüística, claus per al català

Joan Manel Lopez Francesch

Caldrien campanyes d'alfabetització per explicar la importància de navegar en català per influir en les grans empreses. | Adrià Costa.

Cada clic compta: el poder de l'usuari catalanoparlant

Mariola Dinarès

Entitats sense ànim de lucre com Softcatalà s'han distingit per impulsar la llengua en tots els àmbits digitals. | Anna B./Flickr

El fet diferencial del català: la comunitat de programari lliure i obert

Baybars Külebi

'La família Mitchell contra les màquines', el primer film de Netflix doblat al català.

Tota l'oferta en català a Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney Plus

Victor Rodrigo

DOSSIER «Investigadores»

La doctora en Sociologia especialitzada en sociologia de l'educació i l'anàlisi de les desigualtats educatives Aina Tarabini, al seu despatx de la UAB. | Marta Rovira Martínez.

Aina Tarabini: «El sistema educatiu reprodueix la desigualtat social»

Marta Rovira Martínez

La doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació Cristina Perales-García. | Cedida.

Cristina Perales‑García: «Les xarxes no són un espai tan democràtic ni obert com es pretén»

Marta Rovira Martínez

La catedràtica emèrita d'Història María-Milagros Rivera Garretas. | Casa de América/Flickr.

María‑Milagros Rivera Garretas: «La Universitat neix a finals del segle XI en contra de les dones»

Marta Rovira Martínez

La professora de Ciència Política a la Universitat de Georgetown Laia Balcells. | Cedida.

Laia Balcells: «La violència verbal de la dreta recorda a la polarització de la II República»

Marta Rovira Martínez

La catedràtica emèrita de la UAB especialitzada en Arqueologia Romana Isabel Rodà, a casa seva. | Marta Rovira.

Isabel Rodà: «El món romà és tan modern que fa feredat»

Marta Rovira Martínez

Entrevistem una desena d'investigadores punteres en diversos camps de les Ciències Socials i Humanitats.

La carrera investigadora des d'una perspectiva de gènere

Teresa Palau i Marta Rovira

Signatures

Cultura

El Teatre Grec de Montjuïc. | Josep Aznar.

Una societat culturalment activa?

Marta Rovira Martínez

Exclusió social

Una persona en situació de sensellarisme al centre de Barcelona. | Martí Urgell

La vulnerabilitat de les persones en situació de sensellarisme

Fran Calvo, Rebeca Alfranca, Xavier Carbonell i Anna Castelló

Parlament de Catalunya

Eleccions del 14-F en un col·legi electoral de Cornellà de Llobregat. | Carlos Baglietto

14‑F, o les eleccions menys participades: «Allò que mobilitzava la població catalana era la qüestió territorial»

Literatura

L'autora de 'Solitud', Caterina Albert, l'any 1944. | Club Editor.

La primera acadèmica catalana: Caterina Albert (1869‑1966)

Ramon Pinyol

CoViD-19

Vacunació a Vic. | Josep M Montaner.

Gestionar les incerteses des de la cultura científica i humanística (i II)

Xavier Duran

Una ciutadana llençant les escombraries al contenidor. | Adrià Costa

Els nostres residus són prou circulars?

Antoni Sánchez

Pensem

Estudi

Estudi per conèixer com es difón la tasca científica més enllà dels circuits universitaris tradicionals. | Lukas/Pexels.

Participa a l'enquesta sobre la divulgació de la recerca científica

Història

El setge de Barcelona: en primer pla, un hospital de campanya i un grup d’enginyers i geògrafs francesos. Els sapadors borbònics avancen les trinxeres, assetjats per les sortides dels defensors però amb el suport de la cavalleria borbònica. Al fons, el port, la ciutat i Montjuïc. | Jacques Rigaud

Avançament editorial: «La desfeta. 11 de setembre de 1714»

Agustí Alcoberro

Pensem

Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per apropar el coneixement expert i universitari al conjunt de la societat. | B.F.