Logotip de Pensem
Col·labora i uneix-te a la comunitat Pensem | Per només 50€!
Salut
L'herbicida més utilitzat, el glifosat, pot exercir un fort impacte sobre les espècies bacterianes de la microbiota humana; RoundUP n'és la marca més utilitzada.
L'herbicida més utilitzat, el glifosat, pot exercir un fort impacte sobre les espècies bacterianes de la microbiota humana; RoundUP n'és la marca més utilitzada. | RoundUP.com

Com pot afectar el glifosat a la salut humana?

Pere Puigbò
Estudis experimentals en diverses espècies d’animals suggereixen que les traces de glifosat en els aliments poden provocar una alteració de la microbiota intestinal
Últims articles
Anar a la cronologia
08/06/2022

Com pot afectar el glifosat a la salut humana?

Pere Puigbò
18/05/2022

Guanyar de manera femenina: «Les de l'hoquei» i el canvi de paradigma a l'esport femení

Anna Tous-Rovirosa
28/04/2022

La divulgació de la recerca en català és possible, però necessita recursos

Marta Rovira Martínez
22/03/2022

La maternitat a Catalunya, des del «baby boom» a la «infertilitat estructural»

Bruna Alvarez
23/02/2022

Aspiracions laborals, educatives i lingüístiques dels «descendents d'immigrants» a Catalunya

Cecilio Lapresta
25/01/2022

Internacionalització universitària i revitalització lingüística: és possible?

Lídia Gallego, Josep M. Cots i Peter Garrett
23/01/2022

Retallar impostos als rics només crea desigualtat, ni creixement ni ocupació

Roger Tugas Vilardell
13/01/2022

Balears fa ciència i xerra en català

Enric Culat
31/12/2021

Les 21 més llegides del 2021

28/12/2021

Prestigi, rigor i nous canals, les claus per divulgar en català

Xavier Duran
21/12/2021

Comunicar, una inversió per a la recerca

Cinta S. Bellmunt
16/12/2021

Les llengües «petites» i la ciència: el català com a llengua científica

Martí Domínguez
16/12/2021

Propostes per afavorir l'ús del català en l'entorn acadèmic

Montse Ayats
16/12/2021

Divulgació i comunicació científica en català: d'on venim i cap on anem

Jordi Díaz Marcos
16/12/2021

Nou dossier: «El català i la comunicació social de la recerca»

30/11/2021

Esferes de segregació i polítiques de fraternitat

Ismael Blanco i Ricard Gomà
25/11/2021

Política del subjectivisme

Xavier Godàs
18/11/2021

Una refrigeració sostenible és possible: la refrigeració radiant

Marc Medrano, Ingrid Martorell, Albert Castell i Roger Vilà
09/11/2021

El tancament forçat del FC Barcelona de 1925, «gangrena que invade este rincón de solar patrio»

Tomàs Fernández de Sevilla Mansanet
29/10/2021

Airbnb i la resta de lloguers vacacionals P2P: qui els percep com un risc?

Raquel Camprubí i Joan Garau-Vadell

Més notícies

Feminisme
«Les de l'hoquei», celebrant la victòria durant l'últim capítol de la primera temporada.
«Les de l'hoquei», celebrant la victòria durant l'últim capítol de la primera temporada. | CCMA

Guanyar de manera femenina: «Les de l'hoquei» i el canvi de paradigma a l'esport femení

Anna Tous-Rovirosa
Les creadores tenen la intenció de visibilitzar les dones a l'esport: sense cosificació, sense estereotips, sense esports suposadament femenins, tal com ha succeït fins fa poc de manera homogènia en la majoria de ficcions audiovisuals
DOSSIER «EL CATALÀ I LA COMUNICACIÓ SOCIAL DE LA RECERCA»
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90.
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90. | Ermengol Ferrer

La divulgació de la recerca en català és possible, però necessita recursos

Marta Rovira Martínez
Enquesta a les universitats de la Xarxa Vives | «La divulgació de la recerca representa una activitat en procés de creixement»
Família
Espanya té la xifra més alta de 'child gap' d'Europa, la diferència del nombre de fill/es desitjat als que finalment es tenen.
Espanya té la xifra més alta de 'child gap' d'Europa, la diferència del nombre de fill/es desitjat als que finalment es tenen. | Paula Jaume / Criar.cat

La maternitat a Catalunya, des del «baby boom» a la «infertilitat estructural»

Bruna Alvarez
El 1975, l’edat de la primera maternitat era de 25 anys; el 2019, de 31. Hi ha menys temps de tenir el nombre de fills/es desitjats | «El rebuig de la maternitat per part del feminisme institucional posat en context històric és comprensible, però ja no ho és tant que 40 anys després continuï sense estar present en les reivindicacions feministes»
Migracions
Per tal que el jovent de grups minoritari realitzi una incorporació realment satisfactòria, cal valorar les seves llengües.
Per tal que el jovent de grups minoritari realitzi una incorporació realment satisfactòria, cal valorar les seves llengües. | Gala Espín

Aspiracions laborals, educatives i lingüístiques dels «descendents d'immigrants» a Catalunya

Cecilio Lapresta
«Els nois i noies que tenen unes expectatives educatives i laborals més altes són els que tendeixen a fer prevaldre el català per sobre del castellà i les seves llengües heretades»
Dades
Els impostos als rics han caigut des dels anys 60.
Els impostos als rics han caigut des dels anys 60. | Pexels

Retallar impostos als rics només crea desigualtat, ni creixement ni ocupació

Roger Tugas Vilardell
Un nou estudi publicat a «Socio-Economic Review» (Oxford Academic) analitza l'impacte de les reformes fiscals regressives a 18 estats des dels anys seixanta
Desigualtats
La segregació comunitària implica múltiples fragilitats relacionals; la ciutadania ha d'aportar ancoratges comunitaris de vida quotidiana.
La segregació comunitària implica múltiples fragilitats relacionals; la ciutadania ha d'aportar ancoratges comunitaris de vida quotidiana. | Gala Espín.

Esferes de segregació i polítiques de fraternitat

Ismael Blanco i Ricard Gomà
Radiografia de les segregacions de la societat actual, antagonistes de la fraternitat i erosionadores de les bases de la igualtat | Propostes per a una agenda oberta de fraternitat com a dimensió central en els processos de reconstrucció de ciutadania social
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
DOSSIER «EL CATALÀ I LA COMUNICACIÓ SOCIAL DE LA RECERCA»
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90.
La reivindicació d'una universitat respectuosa amb la llengua és constant. A la imatge, campanya dels 90. | Ermengol Ferrer

La divulgació de la recerca en català és possible, però necessita recursos

Marta Rovira Martínez
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
Manifestació de l'entitat Cymdeithas yr Iaith, que vetlla des dels anys 60 per l'increment de la presència del gal·lès en totes les esferes de la vida pública de Gal·les.
Manifestació de l'entitat Cymdeithas yr Iaith, que vetlla des dels anys 60 per l'increment de la presència del gal·lès en totes les esferes de la vida pública de Gal·les. | Cymdeithas yr Iaith.

Internacionalització universitària i revitalització lingüística: és possible?

Lídia Gallego, Josep M. Cots i Peter Garrett
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
Escaleta del programa 'Balears fa ciència' que s'emetia fins fa poc a IB3 Ràdio.
Escaleta del programa 'Balears fa ciència' que s'emetia fins fa poc a IB3 Ràdio. | E.C.

Balears fa ciència i xerra en català

Enric Culat
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i prestigien anualment la tasca del món científic català.
Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i prestigien anualment la tasca del món científic català. | Departament de Recerca i Universitats.

Prestigi, rigor i nous canals, les claus per divulgar en català

Xavier Duran
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
Analitzar mostres és una part del procés científic; comunicar-ne els resultats, també.
Analitzar mostres és una part del procés científic; comunicar-ne els resultats, també. | Freepik/DCStudio.

Comunicar, una inversió per a la recerca

Cinta S. Bellmunt
DOSSIER «El català i la comunicació social de la recerca»
El gener de 2020, la Universitat pública de Twente va esdevenir la primera als Països Baixos en adoptar l'anglès com a llengua oficial de treball per 'formar ciutadans globals'. El neerlandès només es permet de manera informal.
El gener de 2020, la Universitat pública de Twente va esdevenir la primera als Països Baixos en adoptar l'anglès com a llengua oficial de treball per 'formar ciutadans globals'. El neerlandès només es permet de manera informal. | University of Twente.

Les llengües «petites» i la ciència: el català com a llengua científica

Martí Domínguez
Signatures
Cultura
El Teatre Grec de Montjuïc.
El Teatre Grec de Montjuïc. | Josep Aznar.

Una societat culturalment activa?

Marta Rovira Martínez
Manifestació anti-vacunes a Copenhagen el desembre de l'any passat.
Manifestació anti-vacunes a Copenhagen el desembre de l'any passat. | Klaus Berdiin Jensen/Flickr

La col·lectivitat o l'individu, el veritable xoc d'aquesta pandèmia

Jordi Vallverdú
Parlament de Catalunya
Eleccions del 14-F en un col·legi electoral de Cornellà de Llobregat.
Eleccions del 14-F en un col·legi electoral de Cornellà de Llobregat. | Carlos Baglietto

14‑F, o les eleccions menys participades: «Allò que mobilitzava la població catalana era la qüestió territorial»

Literatura
L'autora de 'Solitud', Caterina Albert, l'any 1944.
L'autora de 'Solitud', Caterina Albert, l'any 1944. | Club Editor.

La primera acadèmica catalana: Caterina Albert (1869‑1966)

Ramon Pinyol
CoViD-19
Vacunació a Vic.
Vacunació a Vic. | Josep M Montaner.

Gestionar les incerteses des de la cultura científica i humanística (i II)

Xavier Duran
La catedràtica emèrita de la UAB especialitzada en Arqueologia Romana Isabel Rodà, a casa seva.
La catedràtica emèrita de la UAB especialitzada en Arqueologia Romana Isabel Rodà, a casa seva. | Marta Rovira.

Isabel Rodà: «El món romà és tan modern que fa feredat»

Marta Rovira Martínez
Pensem
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per fomentar la divulgació científica en català.
Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per fomentar la divulgació científica en català. | B.F.

Les 21 més llegides del 2021

Pensem
Imatge il·lustrativa

Nou dossier: «El català i la comunicació social de la recerca»

Estudi
Estudi per conèixer com es difón la tasca científica més enllà dels circuits universitaris tradicionals.
Estudi per conèixer com es difón la tasca científica més enllà dels circuits universitaris tradicionals. | Lukas/Pexels.

Participa a l'enquesta sobre la divulgació de la recerca científica

Història
El setge de Barcelona: en primer pla, un hospital de campanya i un grup d’enginyers i geògrafs francesos. Els sapadors borbònics avancen les trinxeres, assetjats per les sortides dels defensors però amb el suport de la cavalleria borbònica. Al fons, el port, la ciutat i Montjuïc.
El setge de Barcelona: en primer pla, un hospital de campanya i un grup d’enginyers i geògrafs francesos. Els sapadors borbònics avancen les trinxeres, assetjats per les sortides dels defensors però amb el suport de la cavalleria borbònica. Al fons, el port, la ciutat i Montjuïc. | Jacques Rigaud

Avançament editorial: «La desfeta. 11 de setembre de 1714»

Agustí Alcoberro
Pensem
Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per apropar el coneixement expert i universitari al conjunt de la societat.
Pensem és una iniciativa de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per apropar el coneixement expert i universitari al conjunt de la societat. | B.F.

El rànquing dels 20 articles més llegits

Ernest Pérez-Mas, CEO de l'operadora de telecomunicacions Parlem Telecom.
Ernest Pérez-Mas, CEO de l'operadora de telecomunicacions Parlem Telecom. | Parlem Telecom.

Dossier «El català al món digital»: una visió polièdrica d'una realitat inquietant

Ernest Pérez-Mas
Logotip de pensemcat
Cap de redacció: Bernat Ferrer
Cap de disseny i comunicació: Carme Garcia Fabón
Publicitat: publicitat@pensem.cat

Membres del Consell Editorial

Una iniciativa de: Logotip de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segueix-nos a:
Cerca a Pensem:

Butlletí

 

Llicència: CC BY-NC-ND
ISSN: 2696-306X

 

Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat de Catalunya - Departament de la Presidència